Maria Asseeva, pianista russa

Maria Lluïsa Morán 22-02-2007

Aprofitant la visita de la pianista russa a Barcelona arrel de la seva participació al cicle de concerts “Hammerklavier”vam gaudir d'una interessant conversa en la que vam descobrir un nou perfil d'artista de l'est.


Què destacaria de la seva formació pianística?
Em vaig graduar al Conservatori de Moscou amb el professor Sergei Dorensky, però abans el meu mestre a l'institut va ser Jakob Milstein, un deixeble de Neuhaus i malgrat la majoria de formació que vaig rebre és característica de l'escola de Moscou, la meva base pianística pertany a l'escola de Sant Petersburg d'on provenia la meva primera mestre, qui a la vegada era representant de l'última generació de deixebles d'un dels grans mestres de Sant Petersburg.

Ja que coneix les dues grans escoles russes, quins són els trets que les defineixen i les distingeixen?
L'Escola de Sant Petersburg creu que la base de l'ensenyament desde la infància està en l'enfortiment dels dits i l'adquisició d'un bon so, perquè el so és la base de la tècnica; si un infant toca amb un so feble mai no esdevindrà un gran pianista, així el primer que s'ha de treballar i “entrenar”és el so, i és després quan ja es pot adquirir una tècnica més madura. El meu cas n'és un exemple; jo vaig arribar al conservatori amb algunes deficiències tècniques però les vaig poder superar ràpidament gràcies a la sòlida base del so. La llàstima és que l'Escola de Sant Petersburg va esdevenir malmesa arrel de la revolució, ja que aquesta va afectar molt més i molt abans a l'antiga capital russa, el que va provocar que molts dels professors marxessin fora del país, a diferència de Moscou on la revolució va arribar després i de manera més feble, i per això la majoria dels professors del Conservatori de Moscou hi van romandre, en aquest cas Moscou va poder salvar més la seva tradició que Sant Petersburg.

Així que vostè és representativa de diverses línees de l'escola russa?
Sí de fet vaig tocar les tres línees dins de l'escola de Moscou: la de Neuhaus, la de Goldenweisser i la de Ginsborg.

Ha vingut al nostre país perquè està promocionant els seus CD's ,que per cert han estat enregistrats amb un piano Fazioli, com tots sabem és, avui en dia, un dels millors instruments del món, ens podria parlar d'aquest piano?
He provat abans Yamaha's, Steinway's, Bösendorfer's...bons pianos però després de tocar un Fazioli aquests semblen pianos fets per nens. Quan vaig anar a Sicília vaig tenir la sensació d'haver conegut a un segon Bartolomeu Cristofori. El creador Fazioli, que per cert és un home molt senzill, ha fet una feina increible, estic molt orgullosa d'haver-lo conegut i d'haver provat el seu gran instrument. Els enginyers de Steinway en el temps de Rachmaninov, al escoltar al pianista, van adonar-se que feien falta millores per a l'acústica; En el cas de Fazioli el seu instrument és una creació artesanal, per a ell cada instrument és com un fill seu, ell supervisa cada instrument cosa que pot fer perquè té una gran formació com a pianista. Per aquestes raons la producció dels Fazioli és limitada.

Segons la seva opinió els pianos Fazioli representarien la segona gran revolució després de la creació del pianoforte de Cristofori?
Sí, després dels Steinway. L'aparició dels Fazioli era necessària en els nostres dies. Els auditoris són cada vegada més grans o de característiques arquitectòniques que impedeixen que el so arribi amb les seves característiques dinàmiques en tota la seva amplitud, llavors el que fan els intèrprets és forçar i forçar cada vegada més el so i les tecles. Amb els pianos Fazioli això no és necessari, espot tocar un fort i un piano sense forçar a l'instrument. Gradualment és un piano que esdevé més i més apreciat malgrat el seu creador es queixa de que encara hi ha molts pianistes que no el volen fer servir i ell es pregunta perquè, al que jo vaig respondre que normalment en els altres instruments sempre poden trobar algun defecte però si alguna cosa no funciona tocant en un Fazioli, un no pot criticar al piano s'ha de criticar a sí mateix, per tant el problema és del pianista, cosa que costa d'admetre a molts. Portarà el seu temps fins que els pianistes s'acostumin al nou piano, sovint quan hi ha grans canvis costa que se sàpiga apreciar-ne les diferents qualitats.

Tinc entès que ha gravat tres CD's a Sicília, un dedicat a Tchaikovsky un altre a Liszt i finalment un dedicat a un compositor nigerià bastant inèdit a Europa que es diu Ayo Bankole, del qual interpreta les variacions sobre el tema Egun en els seus recitals de promoció. Qui és l'Ayo Bankole?
L'Ayo Bankole és un dels més grans músics no només del territori nigerià sinó de tot el continentafricà.
Bankole va formar-se i graduar-se primerament a Nigèria quan aquesta encara era una colònia anglesa. Més tard va continuar la seva formació a la Guildhall School of Music, a la Royal Academy of Music i més tard també a la Oxford University. Va graduar-se en tres especialitats, com a organista, pianista i compositor.

Com és la música d'Ayo Bankole? És atonal?
Va fer alguna obra atonal, però la majoria de les seves composicions són tonals, moltes vegades incorpora les entonacions africanes en que s'escolta l'escala pentatònica però és d'alguna manera música clarament tonal, també incorpora ritmes africans i tot això adequat en un llenguatge on barreja el llenguatge clàssic i de vegades l'afro-americà. Ell segurament creia que la música atonal era interessant des d'un punt de vista experimental però com molts d'altres va adonar-se'n que no era adequada per a l'audiència.
El que he aprés a través de la música de Bankole és a entendre millor algunes estructures rítmiques. Per exemple, quan estudiava a Moscou la sonata de Bartok em costava força la mètrica rítmica i anys més tard després de tocar l'obra de Bankole he entés perfectament els ritmes que Bartok fa servir, de fet aquests ritmes que Bartok, Stravinsky van aportar com a novetat a la música del segle XX ja existien des de feia cents d'anys a l'Àfrica.

Com va arribar a conèixer la música d'Ayo Bankole?
Vaig escoltar per primera vegada la música d'aquest compositor a Moscou, quan ell va ser convidat a un congrés de música soviètica i més tard a un festival de música contemporània organitzats per Khatchaturian i Shostakovich, ja aleshores vaig quedar força impactada i em va agradar molt. Però va ser quan vaig anar a viure a Nigèria per altres circumstàncies de la vida quan immediatament vaig interessar-me en la seva música i vaig començar a demanar informació, partitures...etc.

Tenia obres editades, com es va fer amb la seva música?
Va ser força complicat. Ayo Bankole tenia una àmplia producció malgrat va morir molt jove en tràgiques circumstàncies. Part de la seva obra va desaparèixer amb ell en l'incendi provocat en la mateixa nit de la seva mort a casa seva. Per sort tota l'obra coral restava a l’església i també existien algunes obres editades. El seu fill va poder-ne rescatar algunes de l'incendi, però d'altres van ser reconstruïdes per el seu fill, que també és pianista, gràcies als enregistraments existents.

Ara viu a Nigèria, com és la vida per vostè en aquest país?
A mi la gent em tracta molt bé, allà he pogut fer carrera, he creat una escola de música i ells em tenen molt considerada. M'han convidat a actuar en diverses ocasions davant de personalitats importants a nivell mundial en diversos aconteixements com per exemple al maig del 2003 després del Congrés de la Commonwealth al davant de la reina Elisabeth d'Anglaterra. D'una altra banda sí és veritat que qualsevol cosa pot passar en qualsevol moment en aquests països i això et fa aprendre a viure amb una gran intensitat el dia a dia.


La pianista russa ha estat el gran motor per a la recuperació i difusió de la música d'Ayo Bankole que segons ella irradia alegria i vida, el destí ha volgut unir als dos músics en diferents temps amb un propòsit únic. Vam tenir una molt interessant i oberta conversa amb la genuïna i encantadora pianista que ens va atendre molt gentilment abans del seu recital a l'Ateneu Barcelonés.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!