Ofèlia Sala per Ofèlia Roca

Ofèlia Roca 20-11-2008

Com i per què et vas introduir a la musica i al cant?
Especialment perquè tu, un dia, m’havies de fer una entrevista... i jo vaig pensar que m’havia d’entrevistar la Ofèlia! i per això vaig començar a fer musica! (molts riures per part de les dues Ofèlies) Això que t’entrevisti una Ofèlia no passa tots els dies!
...Ara seriosament. Jo vaig començar amb la música de molt menuda estudiant piano i, per una qüestió d’una formació general, els meus pares van voler que tant el meu germà com jo tinguéssim una formació el més complerta possible en referència als idiomes, la música i totes aquestes coses... I vaig descobrir molt aviat que era la meva passió i la meva vocació.

Com a cantant abrases un repertori molt ampli. Molt pocs cantants ho fan. Passes del lied a l’oratori també per l’òpera. Quin gènere prefereixes? o simplement... en tots t’hi sents còmode?
Tot per igual, perquè les coses i els estils entre si s’enriqueixen mútuament, són com una interacció. El Lied i l’oratori t’ajuden a cultivar unes determinades coses que desprès les pots introduir perfectament en el món de l’òpera. És com si el Lied i l’oratori fossin més introvertits i que a mi, personalment, em donen molta força per la gran extraversió de l’òpera. Em deixen tornar a l’essència de mi mateixa una altre volta. L’extraversió de l’òpera, vull dir la gran expressió, m’ajuda moltíssim en la interpretació del lied donant-me una pauta per no fer-los extremadament introvertits a nivell de comunicació. Jo, personalment, necessito cantar de tot. Tot allò que estigui ben escrit des d’un punt de vista vocal i que sigui còmode per a la meva veu ho faig amb molta il•lusió i, a més, soc molt curiosa i m’agrada molt fer coses noves. Tinc moltes ganes de descobrir les coses que encara no he fet. En definitiva: ho necessito tot.

Em pots dir algun director d’orquestra que realment t‘hagi impactat?
No es pot dir un de sòl! Són tants realment! Perquè de tots els mestres es pot aprendre molt. La paraula mestre té una connotació molt verídica al darrera. Són les persones que realment millor entenen la musica i de tots ells pots aprendre quelcom. Tots tenen una visió molt personal i desprès la pots fer teva... o no. Però si l’acobles et pots aprofitar que tot treball enriqueix. No vull citar només a un perquè amb tots els directors d’orquestra amb qui he treballat m’he enriquit molt i, si la següent pregunta és sobre els companys o dels directors d’escena, et diré el mateix. Soc una persona molt oberta que intenta aprendre de tot i de tots i entenc que de totes les persones pots aprendre durant tota la vida. A més... aquesta carrera en basa molt en aprendre, aprendre i aprendre... i no parar mai d’estudiar i d’afegir aquestes experiències externes que pots tenir a traves dels companys i directors teatrals i musicals. I també d’afegir-les a les teves pròpies experiències personals per enriquir-te i donar-te l’oportunitat d’anar creixent... i això simplement és una resposta honesta.

Amb quins compositors et sents mes còmode?
Ja pràcticament t’ho he revelat a la resposta del “lied i l’oratori”. Jo m’hi sento bé amb una gran quantitat de compositors. Des de Bach passant òbviament per Mozart i pel Bel Canto... i també puc cantar un Messies i em puc sentir magníficament i puc cantar una òpera contemporània i també sentir-me igual de bé sempre que, òbviament, el compositor conegui la meva veu i l’hagi composat per a la meva vocalitat, o realment, si no la han composada per a mi, s’ha d’adaptar a la meva vocalitat amb les meves característiques vocals i tècniques. Finalment el que passa és que segons el que cantes utilitzes uns recursos estilístics o uns altres, però la base vocal i tècnica és la mateixa. La tècnica és poder traduir tots els estils musicals i recursos estilístics i que, desprès, els puguis filtrar segons el que cantes. El resultat no ha d’anar cap a una direcció o cap una altre, o amb aquest color o amb un altre, ja que cantar un repertori ampli també amplia els recursos tècnics que disposes per poder pensar molt cóm ho fas. I això aporta riquesa, ja que sempre, el fet de buscar i trobar coses noves, et fa un bé a la veu ja que és per sí sola la manera de cuidar-la i la manera d’estar tot el dia damunt d’ella i poder créixer artísticament. Tot això són reptes que has d’arribar a realitzar-los bé i, llavors, acabes pensant molt... i això també et fa créixer molt en el procés de pensar. Jo sempre recorro molt a la paraula “estudiar”, però és que és veritat que t’acompanya des de que comences amb la música i durant tota la vida! i que no podrem deixar mai del tot d’estudiar. Estic segura que tota la vida fins als 90 anys trobarem un camí per fer música, segur, perquè la música forma part del nostre cos i de la nostre filosofia de vida ja que jo no puc imaginar la meva vida sense música.

Que valores més dels teus companys de repartiment en el moment d’organitzar una nova producció d’òpera?
La comunicació i la resposta humana damunt l’escenari. A mi m’agrada molt tenir una resposta artística ja que jo soc una persona que m’involucro molt, moltíssim, amb el que estic fent i amb el personatge que estic interpretant. M’ho crec molt des del moment en que estic a l’escenari. Arribada l’hora jo soc el personatge, m’involucro al cent per cent i no penso en res més que en aquell precís moment, i ho visc molt i, de retruc, m’agrada tenir una resposta dels companys al mateix nivell. D’aquesta manera encara creixes més a l’escenari. Això, quan passa, es pot convertir en una vivència molt especial. Una funció d’òpera amb aquest nivell de resposta es converteix en quelcom de molt especial.

Tu que cantes repertori barroc; Que penses sobre que es programi tant poc aquest repertori als teatres d’òpera del nostre país?
Doncs aquesta pregunta és molt difícil per a mi perquè jo visc a l’estranger... i llavors no sé molt bé a quin nivell porten les programacions a Catalunya.

Aquí es programa molt poc aquest tipus de repertori com Vivaldi, Purcell, Händel, Caldara etc...
Des del desconeixement d’aquesta problemàtica puc dir que valdria molt la pena que les fessin, i s’han de posar els mitjans necessaris ja que existeix la possibilitat de poder-los fer a teatres mes petits deixant de banda la grandiositat concebuda com el Teatre del Liceu. Justament a aquests tipus de òpera no li fan cap favor en fer-les als teatres grans, però també s’ha de trobar el lloc on es puguin fer adequadament. Únicament el que puc fer és animar que es tingui la voluntat de programar-les i trobar el lloc correcte per a la seva representació.

Dels personatges que has interpretat: quin o quins els hi tens més estima?
Hi ha personatges que per una qüestió purament subjectiva... perquè han estat associats a moments molt especials o a moments que m’han marcat la carrera artística d’un... els hi tens molta estima. Un d’ells és la Sophie de Cavaller de la Rosa, la Gilda del Rigoletto, la Susanna de Le nozze di Figaro, la Pamina de La Flauta Màgica que han marcat moments molt decisius en la meva carrera i els hi tinc molt bon record. Els recordo amb molta emotivitat. Però haig de dir que el paper que faig quan toca és el paper que m’emociona en aquest moment al màxim. Ara es tracta de la Susanna i per a mi, ara, la Susanna és la més important i no hi ha una altre en aquests moments ni en el meu cap ni al meu cor. Estic enamoradissa d’ella!

Busques sentiments i vivències personals en el moment de “muntar” i interpretar el personatge per poder comprendre’l millor?
Un no ha de viure tot el que fa damunt del escenari per que seria del tot horrorós!!! (molts riures) Sobre tot les tragèdies no les necessito de cap manera a la meva vida!
El que jo personalment penso, diguem per la meva experiència personal, per la meva vida, pel que llegeixes, per les coses que no només et passen a tu sinó a tota la resta del món i tota la resta de persones del teu voltant, clar.., com a artistes que ens dediquem a la música, a la pintura, a la escultura... tant se val... som persones molt sensibles i cada un troba la millor manera de canalitzar aquestes emocions, ja que som molt sensibles i molt emocionals. Òbviament jo no estic només influenciada per les coses de la meva vida, sinó també per tot el que passa al meu voltant i, per desgràcia, i dic per desgràcia per que passen moltes coses negatives al meu voltant, tot això arriba a influenciar-te de tal manera que pots esquitxar al teu personatge. El més important en aquets casos és deixar-te influenciar per tot i estar obert a tot el que passa al mon i a tu mateixa. Si ho aconsegueixes això et dona un gran bagatge expressiu i sentimental molt ampli que, segons el personatge, utilitzes més o menys en comparació amb d’ altres. Però no tens perquè viure tot el que passa a l’escenari... encara que algunes vegades passen coses molt boniques i altres veritables barbaritats.

Quin personatge t’agradaria fer que encara no has debutat?
Això és molt difícil de dir, perquè depèn molt de l’evolució de la veu i ara no em vull concentrar amb un personatge en concret i crear-me expectatives sobre si aniré cap a una direcció o cap a una altre. No sé. N’hi han molts, òbviament, perquè jo soc molt curiosa. Però encara no em vull decantar per cap i crear una direcció concreta.

T’agrada fer repertori contemporani?
El repertori contemporani no forma part del meu habitual. Són com una mena d’excursions que faig puntualment i que sempre tenen a veure amb compositors que em coneixen i que escriuen per a mi. Són coses molt puntuals i que són molt interessants, ja que les obres contemporànies tenen un repte molt gran ja que els cantants i els instrumentistes joves que estem en actiu tenim el compromís d’estrenar les obres dels nostres compositors. De lo contrari ells no tindrien repercussió i el procés creatiu, en no tenir l’esperança de que algú els interpreti, cau en un sense sentit i sense l’al•licient d’escriure. Però si algú es preocupa en estrenar les seves obres fa l’efecte que es tornin més creatius i el procés artístic es multiplica. Això, moltes vegades, també és un compromís molt personal a on també intervé l’amistat que tens amb el compositor.
També hi ha una part en la interpretació de aquest repertori que és l’entrenament de l’oïda, ja que l’esforç que has de fer per aprendre una òpera contemporània és tant gran que desprès es dóna un entrenament amb l’oïda tant gran que es posa al nivell més alt del seu possible desenvolupament. Durant aquest procés no tens cap referència, parteixes absolutament de zero i has d’ arribar a fer una interpretació d’allò que mai s’ha fet. És emocionant!

Quan has de muntar un personatge nou... amb què et bases?
Quan has de muntar un personatge el primer que tens es la partitura que porta un text i que allà tens moltes pistes i que es un gran tant per cent del que necessites per elaborar el personatge i tens que saber molt be el que esta escrit, per que la majoria de la informació esta a la partitura i també t’has de documentar per si hi ha una obra original anterior, ja que es molt important llegir-la perquè el llibret de les òperes normalment sempre esta tallat respecte a la obra original, i això es una cosa que si existeix sempre la llegeixo. M’informo en quina època l’han composat, com era la societat en aquella època, que es volia dir....ect, doncs com mes informació tinguis millor. Aquesta recopilació d’informació la faig mentre vaig estudiant el text. En definitiva com mes informació millor ja que mai no tens massa informació.

Pots definir-te a tu mateixa en passat, present i futur?
Mira... Jo només et puc dir que tinc una característica que m’ha acompanyat sempre que és la meva gran positivitat. Aquesta característica és independentment a l’edat i a la fase de la vida on em puc trobar. La positivitat sempre m’ha acompanyat i m’ha ajudat molt. M’ha definit molt fins ara i espero que em continuí definint en un futur!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!