"Crec que encara no és el moment de fer Verdi"

Ofèlia Roca 06-01-2008

Simón Orfila, baix-baríton

Simón Orfila es un baix-baríton que, tot i la seva joventut, ja porta molts anys de carrera important amb una gran difusió internacional.

Com et vas introduir en el món del cant?
Jo tenia 15-16 anys i, per anar de viatge de final de curs amb l'institut es feien uns espectacles per recaptar diners i jo em vaig presentar per cantar l'ària " Despierta negro" de la Tabernera del puerto, i quan vaig cantar van veure que tenia la veu impostada i em van oferir anar a classes de cant al conservatori de Menorca amb el mestre Toni Pons i la mestra Martina Garriga, i després em van dir si volia entrar al cor dels amics de la òpera de Mao. Vaig entrar al cor ja que a mi ja m'agradava, perquè a casa sempre he sentit òpera per part de la meva mare. A casa sempre han tingut bones veus, sempre s'han dedicat al teatre i a la Zarzuela "en plan" amateur i així em vaig anar integrant i vaig veure que era el que jo volia fer.

Com definiries la teva veu?
La meva veu és el que es diu típicament la de un baix-baríton; es una veu de baix però bastant aguda. Soc mes un baix-baríton que un baix profund, i jo crec que és una veu que va molt bé per fer tot el repertori de Mozart i Rossini, ja que Rossini no requereix uns baixos profunds, si no baixos amb la veu aguda, àgil per fer totes les col·loratures, ornamentacions i tots els aguts. Després per fer tot el repertori de bel canto de Bellini i Donizetti.

Com a anat evolucionant la teva veu durant aquests últims anys?
Com ja em va dir el meu mestre Alfredo Kraus, la meva veu, amb la edat, es va enfoscant, aposentant i guanyant volum, però jo intento sempre mantenir la postura de la veu alta, no m'agrada cantar a la rusa amb la veu enrere, ara tinc 31 anys i la veu d'un baix-baríton no està realment feta fins els 40-45 anys.

Quin és el repertori operístic on et sents mes còmode?
Tots els que he dit abans. M'han ofert Verdis i altres coses més fortes que jo crec que encara no és el moment, i he d'esperar. Un dels meus somnis és fer Atila i Escamillo. Ara m'ho passo molt bé fent Rossini i Mozart que és amb els que em trobo més còmode en aquests moments.

Hi ha algun personatge en concret que li tinguis més estima per alguna raó en especial?
El Orobeso de Norma perquè va ser el paper amb el qual vaig debutar aquí al Gran Teatre del Liceu, que en aquells moments es feia en el Teatre Victòria quan estaven fent la reconstrucció. Va ser un personatge que vaig afrontar amb un segon cast i amb 21 anys.
M'havien de maquillar molt i posar-me barba, és un personatge que vaig estudiar amb moltes ganes ja que era el meu debut al Liceu, per mi era un somni i a més vaig tenir la gran sort de que Alfredo Kraus es va desplaçar per veure aquest debut. És un personatge al que li tinc molta estima i a partir d'això se'm van obrir les portes a Europa gracies al Liceu i al Orobeso.

Quins nous papers introduiràs al teu repertori?
Per ara cap. Fins 2011 seguiré fent els mateixos papers que fins ara.

Com et prepares per abordar un personatge?
Primer de tot estudiar la partitura, mirar on estan les dificultats, més que res les vocals i veure si el paper m'és còmode, amb temps per poder dir que no. Després vaig directament a buscar la gravació de Ramey o de Giaioti, a més tinc la gran sort, i que des d'aquí voldria agrair-li al mateix Giaioti, que em rep a casa seva, a Milà, quan tinc temps, i amb ell repasso tots els papers, ja que m'és de gran ajuda perquè ens entenem molt bé i és una persona molt especial en aquest moments.

T'agrada fer repertori barroc?
No és un repertori que conegui moltíssim, ja que el vaig estudiar a l'inici de la carrera, com s'ha de fer, però no m'ho han proposat mai ni tampoc ho he pensat mai de fer perquè és desconegut per mi, ja que en aquests moments estic molt ficat en el meu repertori actual, però no tindria perquè no fer-ho ja que és una música molt maca i interessant.

I contemporani?
Contemporani per ara no. Les obres contemporànies que he sentit crec que son molt complexes i vocalment molt difícils, també es un repertori que no m'han ofert.

Quin o quins directors d'orquestra t'han impressionat més?
Nello Santi em va dirigir a una Boheme a Napols a l'aire lliure i va ser increïble.Va ser una experiència única amb un home especialitzat amb la òpera italiana, i dirigia sense partitura. S'ho coneixia tot: de la primera a l'última nota passant per totes les veus i el text, amb ell vaig aprendre molt. I després Geifree Tate que em va dirigir les Noces de Fígaro ja que és un especialista de les obres de Mozart.

I d'escena?
Molts. Aquest estiu he fet Norma amb Pizzi; crec que és un gran director d'escena i molt interessant. Una cosa és el treball que el públic veu, i una altra és quan interacciones amb ells. Ara mateix amb el Joan Font dels Comediants m'estic divertint moltíssim, ja que son persones que respecten molt al cantant i també el que està escrit.

Avui en dia diuen que no hi ha veus com les d'abans; que penses tu al respecte?
Jo crec que sempre hi ha hagut veus. A l'època del Monaco, Corelli i Di Stefano es deia que no hi havien veus com les de Caruso i Fleta. Després va sortir l'època de Kraus, Carreras, Pavarotti, Domingo o Caballe, i també es deia que no havien veus com les de Di Stefano i Corelli. Jo crec que ara està passant el mateix, avui en dia hi han moltíssimes veus i s'estan programant mes operes que mai amb abonaments exhaurits, teatres plens i tot provocat perquè hi han veus, si no no es podria fer tot això.

Els teus pròxims projectes?
Després de la Cenerentola aniré a Nàpols per fer dos Stabat Mater de Rossini. Després anirem de gira amb el Liceu amb la Cenerentola a Valladolid i Pamplona. Després a Berlín a fer Norma i La Clemenza di Titto a Torino.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!