"El què compta és la primera intuïció!"

Gerard Cadevall 27-01-2009

Manel

Com a músics, què hi havia abans de MANEL?
L’Arnau Vallvé és bateria de tota la vida, i també es dedica a la producció musical. Abans de MANEL tocava, i encara ho fa, a l’orquestra Se atormenta una vecina i amb l’Estanislau Verdet; el Martí Maymó és baixista d’una banda de rock barcelonina espectacular anomenada The Seihos; el Roger Padilla havia tocat la guitarra en un grup de “revival” dels anys seixanta, Los Extraños, i en un conjunt d’ska que es deia Txapala; el Guillem Gisbert era el cantant d’aquest grup.

Com va néixer el grup?
Unes cançons se’ns van començar a passar pel cap de manera massa insistent, teníem massa temps lliure i vam decidir gravar-les.

Teniu projectes paral·lels. Quins i a quin doneu prioritat a hores d’ara?
Se atormenta una vecina i Estanislau Verdet, en el cas de l’Arnau, i The Seihos, en el del Martí, són perfectament compatibles amb MANEL i no és necessari establir prioritats.

Per què MANEL i per què el nom del disc ‘Els millors professors europeus’?
Manel és, simplement, un nom. No hi ha cap història al darrera. Bé, sí que n’hi ha una: uns individus estan pensant un nom per un grup de música i un d’ells pregunta què us sembla MANEL? Els altres accepten. Els millors professors europeus és un vers de Pla Quinquennal¸ una de les cançons del disc.

Quines creieu que són les vostres principals virtuts com a conjunt?
Bufff... De debò que ho hem intentat, però el sentit del ridícul ens impedeix respondre aquesta pregunta.

On i com va néixer i créixer ‘Els millors professors europeus’?
Ha estat un procés llarg. Algunes de les cançons que formen el disc, com Nit freda per ser abril¸ o En la que el Bernat se’t troba, estan escrites fa ben bé un parell d’anys, i sense cap mena d’intenció d’enregistrar-les. D’altres les vam fer entre l’hivern i la primavera del 2008, conscients que els primers quinze dies de juliol teníem data per gravar el primer disc de MANEL als estudis Nòmada 57, del Poble Nou.

Quin procés de composició seguiu?
Cada cançó té una història diferent. La qüestió és que ens cridi l’atenció alguna cosa: una frase melòdica, un tema, una paraula, un arranjament... A partir d’aquí ja val la pena treballar per aconseguir que aquesta primera intuïció es converteixi en una cançó.

Al llarg del procés de creació de ‘Els millors professors europeus’, quina música escoltàveu?
De tot.

Noms?
Va ser l’època que van sortir el Distortion de The Magnetic Fields, el Set tota la vida de Mishima, el Lucas 15 d’en Nacho Vegas i companyia, un disc molt divertit de l’Andre Düne que es diu Calypso... I, a banda de les novetats, els de sempre: Bob Dylan, Leonard Cohen...

Sou d’aquelles bandes que cuideu per igual lletres i música. Què va abans a l’hora de crear una cançó? Qui concep les històries?
El que compta és la primera intuïció que dèiem abans: en alguns casos vindrà abans un vers, o un vers que ja apareix al cap amb una melodia; en d’altres casos potser el primer que ens interessa és una estructura narrativa, i a partir d’aquí intentem fer una cançó. Pel que fa a les autories, depenen en funció de la cançó, però tots posem molta cullerada a tot.

Domineu molts instruments. Podríem dir que estem davant d’un grup amb músics orquestra?
Més aviat podríem dir que som músics amb barra. Tocar, tocar, toquem la bateria, el baix, la guitarra i el clarinet. La resta, ukeleles, mandoles, melòdiques, teclats i tota la pesca, més que tocar-los els xampurregem.

Us agrada jugar i inventar nous sons amb instruments poc comuns. Què us aporta això?
L’ukelele, per exemple, va aparèixer al nostre so per casualitat. Era barat, ens va agradar, i ens el vam quedar.

Creieu que la improvisació és necessària perquè apareguin noves i bones idees?
En el nostre cas la improvisació pot aportar, de tant en tant, coses interessants i, normalment, les bestieses més impresentables.

Quina és la millor cosa que us ha passat a partir de publicar el disc?
Que individus que no coneixem de res vinguin als concerts i cantin les cançons.

No us agrada que us diguin que sou artistes galàctics: Jaume Sisa, Pau Riba, Antònia Font. Per què no?
El concepte galàctic entenem que implica —tot i que ho hauria d’aclarir el Sisa que, al cap i a la fi, és l’únic que sap exactament què vol dir— manca de literalitat en les lletres, utilització d’al·legories que podran referir-se a emocions ben terrenals, però amb unes imatges molt allunyades de l’experiència. Per bé o per mal, les lletres que a nosaltres ens han sortit no tenen salts al·legòrics i per això matisem l’etiqueta.

La vostra carrera musical només ha fet que començar. Com veieu el futur i com l’enfoqueu?
De moment, ara venen mesos de presentar les cançons d’Els millors professors europeus en directe. A partir d’aquí, procurarem escriure més cançons, i així anar fent.

Us podeu dedicar íntegrament a la música a dia d’avui?
Evidentment que no. Tampoc ha estat el nostre objectiu des que ens vam plantejar la idea de MANEL.

On i a qui voleu arribar amb les vostres cançons?
A l’hora de fer cançons, tal com deu fer tothom quan no treballa per encàrrec, no tenim un públic objectiu en ment més enllà de nosaltres mateixos. A partir d’aquí, el desig és que la feina agradi a tanta gent com sigui possible, clar.

Hi ha diferències entre el disc d’estudi i els directes. Per què?
Tenint en compte que en el disc vam arranjar les cançons amb uns músics fantàstics que ens hi van tocar des de violes a tubes, passant per acordions, els directes –on només hi som nosaltres quatre- ens obliguen a replantejar l’arranjament. Això vol dir jugar amb els nostres recursos, més limitats, i xiular si fa falta, o interpretar una melodia de trompeta a base de fer pom, pom, pom amb la boca.

Què és el que més us agrada de formar part d’una banda de música i el que menys?
MANEL és un projecte on hi dediquem les nostres hores d’oci, així que bàsicament tot el que ens aporta ha de ser positiu.

Sou una banda que a part de ser molt acurats amb la vostra música, també, cuideu la vostra imatge. Ho dic, per exemple, pels vídeos...En aquest sentit, us considereu un grup de folk, però que se sap adaptar als nous temps?
Això dels vídeos no ens ho plantegem com cap adaptació a cap temps. El primer videoclip, de fet, on toquem En la que el Bernat se’t troba caminant per l’Eixample, el vam fer perquè el concurs Sona9 ens demanava el vídeo d’un directe i no en teníem cap. A més a més, un dels millors vídeos musicals de la història de la música cantada en català potser és aquell on en Jaume Sisa, en un festival de Canet Rock que s’ha acabat, en un descampat on s’entreveu la brossa provocada pels excessos de la nit anterior, interpreta a la guitarra El setè cel, amb la Dolors Palau fent-li veus i un individu que no sabem qui és tocant el violí. És un fragment de la pel·lícula d’en Francesc Bellmunt, no? Posa la pell de gallina.

Més de 4.000 discs venuts fins al moment. Us ho esperàveu?
Evidentment que no. Primer disc, grup desconegut, crisi del sector discogràfic, ... La combinació no era precisament infal·lible.

Què és per vosaltres l’art de fer música?
Una manera molt distreta de passar les hores.


Test per sentir més i millor als MANEL

El vostre artista/banda predilecte?
Impossible dir-ne una i quedar-se tranquil. Els Beatles?

La vostra cançó preferida?
Impossible dir-ne una i quedar-se tranquil. Mediterráneo del Serrat?

Un disc imprescindible?
Cajas de música difíciles de parar, de Nacho Vegas.

Una troballa musical que hagueu fet darrerament?
Una cançó de Leonard Cohen que es diu Alexandra leaving, basada en un poema de Cavafis, en la que Marc Antoni abandona Alexandria (i a Cleopatra, clar).

Una peça sonora que us emocioni?
Sad eyed lady of the lowlands, de Bob Dylan.

Una cançó que us alegri?
Sweet Caroline, de Neil Diamond.

Amb quin músic us agradaria compartir escenari?
Bufff... Si t’agraden molt t’intimiden molt..

Un instrument què us apassioni?
La trompa. Tot i que la guitarra sempre serà la guitarra.

Un llibre que us hagi marcat?
Los detectives salvajes, de Roberto Bolaño.

Una pel·lícula que no pugueu oblidar?
Mucho ruido y pocas nueces, de Kenneth Bragnah

Un viatge somniat?
No en tenim cap.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!