"La música, si no genera un impacte, una emoció, deixa de ser-ho"

Miquel Gené Gonzàlez 23-10-2011

Neu Records: Música contemporània en alta definició

Santi Barguñó i Mireia Pacareu, responsables de Neu Records

Em reuneixo amb el Santi Barguñó i la Mireia Pacareu en una cafeteria de Gràcia. Les seves targetes de textura rugosa mostren el logo de Neu Records, la discogràfica que tot just estrenen, en una de les seves cares. A l'altra, sota els seus noms, figuren els càrrecs de Music producer i Executive producer respectivament, flanquejats pel cognom de la discogràfica i la informació de contacte. Passem una hora reflexionant entorn aquest tros de cartró de color crema.

 

El subtítol de les vostres targetes diu Surround Contemporary Music. L'ús de la paraula contemporary suposa un posicionament davant la música contemporània?

Absolutament. La música contemporània que s'ha fet fins ara té moltes coses bones i unes quantes de dolentes. Les bones, haver desenvolupat el llenguatge musical. Quan entres en un àmbit d'experimentació pura i d'evolució de la teva identitat artística arribes a punts de desenvolupament de molta més qualitat, molt depurats, molt refinats, però la contrapartida pot ser molt greu, que és que fas una cosa que deixa de ser música, perquè la música és un acte comunicatiu, si no comunica perquè no arriba a ningú ja no és música. La música, si no genera un impacte, una emoció, deixa de ser-ho, no sé què seria, però no és música. Durant el segle XX se n'ha abusat molt. Primer per circumstàncies històriques, socials i polítiques: a Europa després de la Segona Guerra Mundial hi ha hagut la necessitat de representar el caos, la tabula rasa, l'angoixa de l'ésser humà. Ara no estem en aquesta onda. Schönberg, la segona escola de Viena i els serialistes ja no tenen sentit. No pot sobreviure al segle XXI una música que no generi emoció.

 

D'on sorgeix la idea de Neu Records?

Sorgeix de la meva [Santi] producció de discos per a altres segells sense quedar satisfet ni del resultat ni del procés. Els músics valoraven molt la meva formació com a compositor i tenia molta feina. És una situació molt còmode, però no pots escollir res (intèrprets, programa, difusió, portada, etc.). Així doncs, vaig sentir una necessitat estètica i de compromís amb la música contemporània i amb Catalunya. Ara hi ha gent jove aquí que està a un nivell equiparable amb la resta d'Europa i que no té l'opció de sortir a mostrar-ho, i aquesta és la nostra aportació.

 

I què aporta Neu Records a l'actual panorama de la música enregistrada?

Un producte de qualitat en l'àmbit de la música escrita contemporània. La idea és treballar sempre en estreta relació amb els músics, ja sigui el compositor de les obres o l'intèrpret, per a aconseguir fer discos de referència en els quals el compositor digui "això és la meva música". D'entrada ens plantegem fer monogràfics de compositors.

 

Aquesta no és la manera de treballar de moltes de les discogràfiques de música clàssica.

Hi ha dos tipus de segells discogràfics. Per una banda els més mainsteram, com la Deutsche Grammophon, que responen a criteris comercials, i per l'altra segells com Harmonia Mundi i ECM, sobretot ECM, que treballen amb grans productors que controlen tot el procés creatiu: l'elecció del repertori, dels intèrprets, l'acústica de l'espai on es grava, la manera de mesclar, l'estètica de la portada. Tot. I agafes un disc d'aquesta gent, sobretot d'ECM, i tens la sensació que és una obra d'art. Nosaltres pretenem molt més seguir aquesta línia que no pas fer les coses que ens convinguin a nivell comercial. La intenció és ser un segell d'aquest tipus, i tots nosaltres tenim nivell musical suficient per a dir si una cosa és bona o no.

 

Quins són els vostres referents?

Manfred Eicher, d'ECM. Les seves New Series per a aquest segell ens semblen brutals a tots els nivells. Robina G. Young d'Harmonia Mundi i Morten Lindberg de 2L, aquest últim pioner en nous formats d'enregistrament i referent tecnològic. A nivell estètic no sempre encerta, però a nivell tecnològic és un referent.

 

El productor adquireix, doncs, rang de creador musical?

En aquest sentit considerem que la tria del material i de tots els elements que conformen el disc és una decisió artística fonamental. Una funció molt important de la producció musical és la de dirigir la gravació i aconseguir tot el material necessari per a fer el muntatge a l'estudi, el que comporta una tria i, per tant, una aportació artística. No és el mateix que cantar, tocar un instrument, compondre o dirigir, que té molt més pes a nivell artístic, però si la reproducció musical falla la interpretació no serveix. I això implica criteris estètics d'enregistrar, com per exemple la noció de l'espai. Nosaltres recreem un espai acústic en l'enregistrament dins la sala que crea un punt principal on et posaries per a escoltar la música.

 

Quina opinió us mereix la producció actual?

S'ha viciat molt pels avenços tècnics, cosa que fa que molts discos siguin irreals. Nosaltres som més partidaris del disc com a sessió. Sí que fem talls, però estem en contra de fer molts talls, perquè aleshores no hi ha música, hi ha notes, es perd la línia general del discurs. Volem ser respectuosos amb la interpretació que ha fet un director, un conjunt i un compositor.

 

Si anem a l'inici del procés creatiu d'un disc, com s'estableix el criteri de selecció d'obres i compositors?

Al final és subjectiu, òbviament. Tots els qui formem Neu Records tenim formació musical, podem distingir entre una música que està elaborada i una altra que no ho és tant, i al final és qüestió de gust. El que no volem tampoc és que Neu Records sigui una bandera d'un estil de música. Volem que sigui un reflex de l'àmbit de la música contemporània en el sentit de tot el que passa al segle XXI amb vocació d'emocionar a través de la música i amb un cert nivell estructural i amb una certa complexitat de llenguatge. Primer a través de la música escrita, perquè nosaltres venim d'aquesta tradició. Música escrita de tradició clàssica.

 

Anem ara a per la paraula surround de la targeta. Les noves tecnologies es troben també al centre del vostre projecte.

Surround és el concepte de base de Neu Records: enregistrament de música en 5.0 i 5.1. Més enllà no hi anirem. Hi ha gent que està gravant en 7.1, però no veiem viable aquest format perquè aquí no es tenen equips de reproducció 7.1, així que estaríem fent un producte que ningú podria consumir. Això encara passa aquí amb el format 5.0. Ara mateix és un complement d'escolta per a aquells que tinguin un equip de reproducció 5.0 o 5.1.

 

Què és exactament la gravació en 5.0?

Nosaltres enregistrem tot en HD [alta definició] i 5.0, és a dir amb una alta freqüència de mostreig i amb 5 micròfons principals situats en diferents punts de l'espai de gravació que donen una imatge de 360 graus del so. També utilitzem microfonia extra per a agafar recursos puntuals per a la mescla final.

 

I el .1?

El .1 és el subwoofer, l'altaveu que reprodueix les freqüències més greus (per sota dels 200Hz). Aquest canal és optatiu i en el nostre primer enregistrament no l'utilitzem, ja que és obra vocal i en un cor hi ha poca informació en aquestes freqüències. El disc està gravat en 5.0, però es pot reproduir també en equips 5.1, depenent del sistema de reproducció.

 

Què aporta aquest format d'enregistrament a l'oient?

Aporta imatge en tres dimensions. És més 3D el 5.1 que l'actual cinema en 3D. Aporta estar al centre de l'experiència de la música, de l'experiència del so, ja que dóna molta més informació a l'oient. Pots col·locar els músics davant i darrera de l'oient, es poden distingir més veus, tens un impacte acústic de ressonància sobre el cos molt més potent. Però clar, has de tenir un bon equip. Una cosa és com es grava el disc i una  altra com es reprodueix.

 

Amb tots aquests avantatges i en un moment on la tecnologia està cada vegada més a l'abast de tothom, per què no ha triomfat encara aquest sistema de reproducció?

El problema és que les marques no s'han posat d'acord per a comercialitzar-lo. Han volgut tenir patents de formats (Blu-ray, DVD-Audio, Super Audio CD) que s'han acabat quedant com a productes residuals. Finalment hem arribat a un punt en el que el format més escoltat és l'MP3, que és el més fàcil de transmetre per Internet però el de més baixa qualitat. Això va en contra del mercat i en contra de tots, ja que se'n ressenteix la qualitat d'escolta del consumidor. Hem d'apostar per formats lliures que es puguin reproduir amb qualsevol reproductor. Amb això la gent jove tenim molt a fer perquè tenim un altre xip. El control d'Internet i dels drets no existeix.

 

I en aquest sentit oferiu a l'oient diverses possibilitats d'escolta.

A partir de la versió que enregistrem en HD i 5.0/5.1 generem una sèrie de formats alternatius mitjançant diferents compressions, procés que consisteix en restar quantitats de mostres, fins arribar a l'MP3, el format de més baixa qualitat.

 

Quins són aquests formats?

HD FLAC estèreo, recomanat per a ordinadors i equips estèreo. HD ALAC estèreo, recomanat per a ordinadors amb iTunes i equips estèreo. HD FLAC surround 5.1, per a ordinadors, reproductors digitals HI-FI i equips estèreo compatibles amb 5.1. HD DVD-A ISO surround 5.1, per a reproductors DVD-Audio. CD quality FLAC estèreo, per a ordinadors i dispositius mòbils. CD quality ALAC estèreo, per a ordinadors i dispositius mòbils d'Apple. DVD ISO surround 5.1, per a reproductors de DVD i sistemes 5.1 convencionals. HQ MP3 estèreo, compatible amb tots els dispositius portàtils.

 

I els oferiu tots al vostre web?

Sí. Conjuntament a l'edició tradicional en format físic (CD amb llibret) oferim la possibilitat de descarregar directament del nostre espai web la música en el format que més s'adeqüi a l'escolta dels nostres oients. Per a això oferim també un petit tutorial sobre els diferents formats i la conveniència de cadascun d'ells als diferents equips i modes d'escolta.

 

Anem ara a l'idioma de la targeta, que dóna a entendre una voluntat d'internacionalització del segell.

El component internacional del nostre segell té un sentit sobretot comercial. A nivell comercial fer-ho tot aquí tanca moltes portes, així que intentem que algun dels elements que conformen el disc sigui de fora, ja sigui el compositor o l'intèrpret. De totes maneres és molt important que, sent un segell català, el producte reverteixi a Catalunya.

 

Considerant-vos un segell català, us plantegeu algun tipus de "quota" territorial en els vostres enregistraments?

Neu Records és una plataforma de difusió internacional de la música. Ens encantaria treballar sempre amb músics catalans, però ja veurem si podrem. Si nosaltres tinguéssim sempre un valor d'excel·lència en la interpretació o en la composició, seria un requeriment. Si hem de baixar la qualitat, no el complirem. Serà una prioritat sempre i quan no baixi la qualitat dels nostres discos. El que no podem fer és baixar la nostra qualitat perquè Catalunya no s'esforça a estar a l'alçada d'Europa. El finançament per part de l'ICIC [Institut Català d'Indústries Culturals] també condiciona aquest fet, ja que demana que hi hagi participació catalana, però hi ha altres maneres de finançament europeu en el que els requeriments són de nivell europeu.

 

És aquesta voluntat de repercussió internacional la que us porta a treballar amb el Latvian Radio Choir en el vostre primer disc Blanc?

Sí. La música del Bernat Vivancos s'ha interpretat a molts països, però en el mercat discogràfic no té encara molta presència. [El primer disc editat per Neu Records presenta la música vocal de Bernat Vivancos. Veure la crítica del disc publicada en aquesta mateixa web aquí]. Si l'haguéssim editat amb un cor d'aquí, amb un públic creat aquí, el disc no hagués sortit de les nostres fronteres. Nosaltres hem agafat el Cor de la Ràdio de Letònia, que ven discos, té presència en el mercat internacional i està ben distribuït, amb l'objectiu de que la gent que estigui interessada en aquest cor pugui conèixer la música del Bernat, i si és un melòman d'Anglaterra o de França o un promotor dels Estats Units, doncs que pugui comptar amb la seva música per a posar-la en aquests circuits. Com deia, entenem el segell com una plataforma de difusió internacional. En aquesta línia, Bernat Vivancos posa a disposició de tothom qui ho vulgui i de manera gratuïta les partitures de les obres que conformen Blanc mitjançant la seva plana web personal i la de Neu Records. I hi ha una qüestió de qualitat també.

 

I la relació qualitat preu?

El Latvian Radio Choir és molt més barat que qualsevol cor d'aquí i el seu nivell és incomparable. Si haguéssim fet el disc aquí hagués estat més car i el resultat hagués estat pitjor. Aquí s'ha seguit una política cultural que, des del nostre punt de vista, s'ha desfasat. Moltes vegades s'han posat diners a la cultura però sense massa criteri i sense tenir en compte les tarifes internacionals i a quin nivell responen. Si comparem els seus nivells musicals, no té sentit que el Latvian Radio Choir cobri la meitat que el Cor de Cambra del Palau o que el Cor del Liceu per fer un concert a Barcelona. En cultura s'ha abusat molt i ara entrem en un moment en el que no es podrà abusar gens. Es podran fer quatre projectes i amb totes les garanties abans de començar perquè sinó no et donaran ni un duro.

 

S'ha de decréixer, doncs?

En tots els sentits. El nostre model empresarial respon a aquesta situació. Som un equip de només tres persones, però fem projectes que fins ara s'han fet amb equips de producció molt més grans. S'ha de depurar el tema en tots els sentits, hem de fer les coses de manera més lògica i hem de treballar més del que treballàvem fins ara.

 

És tota una aventura un projecte així en un moment com aquest.

Potser sí, però, com et diem, està plantejat en uns termes molt realistes i amb pocs riscos: fem un segell, si ens donen diners per fer un disc el fem, sinó no el fem. Anem a projecte tancat, no farem discos invertint 40.000€. Si tenim suports continuarem, però no farem discos sense un finançament previ i no demanarem préstecs, que al capdavall són el motiu del problema en el que estem.

 

El primer disc d'aquest projecte és Blanc, un monogràfic sobre la música vocal de Bernat Vivancos que heu enregistrat amb el Latvian Radio Choir. Quin regust us ha deixat aquest primer treball?

Molt bo. L'experiència de treballar amb un cor de primera categoria ha estat molt enriquidora i ens ha exigit adaptar el nostre mètode de treball, habitualment orientat a resoldre problemes musicals i tècnics de sessions d'enregistrament preparades amb poc temps. Hem hagut d'aprendre a no intervenir a les sessions de postproducció excepte en casos imprescindibles, doncs en aquest cas les sessions d'enregistrament a Riga van ser excepcionals, i l'èxit del projecte passava per captar el que va passar durant aquells dies. En aquest sentit ha estat un exercici de contenció i depuració per part nostra, doncs l'estudi de postproducció et permet retocar moltes "petites imperfeccions", i és una possibilitat molt temptadora que s'ha de saber gestionar quan et trobes amb música tan ben interpretada. Has de saber captar l'essència del que està passant i evitar al màxim trencar les línies expressives de les preses musicalment bones, encara que siguin llargues i que continguin petits desajustos que podries modificar. Passa el mateix amb la mescla dels diferents micròfons, tan susceptible de ser falsejada i manipulada per tal d'aconseguir millors resultats. Aquest disc requeria respectar al màxim el material enregistrat i l'acústica original, i hem treballat molt tenint en compte aquest fet i procurant reflectir l'autenticitat del moment, sobretot a la versió surround. En aquest sentit crec que podem estar molt satisfets amb el resultat final. Però ha suposat un esforç molt més gran del que podíem imaginar, sobretot a nivell de gestió, doncs encara que hem rebut el suport de molta gent es tracta d'una producció realitzada en part a l'estranger, amb un pressupost i unes complicacions afegides molt considerables, i no deixa de ser el nostre primer projecte com a segell discogràfic. Hem hagut de fer moltes coses per primer cop, i això ens ha suposat més temps del que ja requereix per si mateix un projecte d'aquestes característiques. Però el balanç final és molt positiu. Ha estat tot un repte, i arribar al final ens dóna forces i ànims per a apostar per aquest projecte.

 

I en els propers mesos on viatjaran les vostres targetes?

Doncs ara [novembre] marxem a Londres a gravar el material per al segon disc de Neu Records amb la London Sinfonietta. El projecte es titula Jardins · Chamber works i inclou quatre obres de música de cambra de Ramon Humet. I tenim un tercer projecte en marxa també amb música de Ramon Humet per al proper any en el que enregistrarem l'obra Homenatge a Marta Graham. És música per a soprano i piano sobre poemes de Mario Lucarda. A més llarg termini volem fer un disc amb música per a piano sol de David Lang i un segon treball amb Bernat Vivancos dedicat a la seva obra simfònica.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!