"No he arribal enlloc creativament. Això seria el final"

Paloma Báscones 17-01-2007

Stefan Schleiermacher, un pianista que es va trobar amb el jazz

RONDA
Les pedres hostilitzen
La finestra somriu traïció per sota el nas
Les branques s’ofeguen
Els arbusts muntanyencs fullegen rabents
Xisclen
Mort


August Stramm

Tens cara de ser una bona persona, perquè vas escollir el piano?
Quant temps tenim? (riures). Bé, inicialment no volia ser músic sinó arquitecte, però al no poder tenir plaça a la universitat, vaig tenir que decidir-me ràpidament per una altra cosa i, com que havia tocat el piano des de petit, em vaig presentar en Leipzig a piano-jazz. Al ser una especialitat nova per a la que no hi havia molta demanda, vaig agafar plaça, però jo no tenia pensat convertir-me en músic de jazz. El que sí estava clar era que no volia dedicar-me a Beethoven, Motzart o Bach, sinó a alguna cosa diferent i aquesta branca m’oferia una alternativa. En general el piano va ser una solució “d’emergència”.

El teu programa ideal
No existeix un programa ideal. Per a mi ha de sonar com si totes les peces fossin una sola, que tinguin coses en comú. De vegades funciona i de vegades no.

Amb quin criteri vas estructurar el programa que faràs avui?
No n’hi ha cap de misteri. Li vaig enviar al director del festival una llista amb les obres que m’imaginava podríem anar bé i ell va construir el programa. Son tres línies tradicionals distintes: Una es Wolpe, que dubto que sigui conegut a Espanya, l’altra es Scelsi i Boulez (una pedra angular dels anys 50), y la tercera es la meva especialitat, John Cage.

Per què creus que Cage és tan reconegut com a compositor. És tracta d’un bon compositor?
Penso que no em correspon dir si algú es un bon compositor o no, com a pianista moltes vegades toco peces compostes amb una concepció que no es pas la manera en que a mi m’agradaria fer-ho com a compositor. He enregistrat tota l’obra pianistica de Cage en cd i m’he interessat molt per la seva obra. Cage és un compositor conegut, però es toca poc, és més un mite que un altra cosa, tothom pot parlar d’ell però pocs han sentit la seva música. Jo diria que les seves idees – moltes vegades incorrectament citades- són més conegudes que la seva música.

Per a tu, en quin punt es troba la creació musical?
A Déu gràcies no hem arribat enlloc, això seria el punt final. Avui cadascú camina el seu camí i no es deixa dirigir, es clar que també hi han compositors que escriuen com aquest o aquell, però en principi en el dia d’avui trobem molta varietat i moltes propostes. D’això es treuen moltes peces, algunes de molta vàlua i altres no tant, però els anys fan tenir més pes a les primeres que a les segones.

I què en penses dels compositors actuals com Lachenmann, Globokar o Magnus Lindberg, que són tan coneguts, són els nous Schönberg, Berg i Webern?
Ser conegut no té tant a veure amb la qualitat com amb el marketing, amb això no vull dir que els compositors mencionats siguin dolents, però no tothom té les mateixes oportunitats de donar-se a conèixer. Hi ha compositors bons que ningú no coneix.

Un compositor injustament oblidat
Tots els bons compositors que són oblidats, ho són injustament. En el meu programa busco rescatar compositors “oblidats”. Penso que hi ha tota una generació de compositors oblidats, els nascuts entre 1900 i 1910. Jo parlaria de Wolpe (peces de qui va tocar dins del seu programa del festival), un compositor alemany nascut el1902, va estudiar amb Kurt Weil i Busoni, va tenir el problema múltiple de ser jueu, compositor modern, i comunista, tot el que feia d’ell un punt de mira per als nazis.

Un poeta
August Stramm, un poeta que no coneix gairebé ningú, un poeta peculiar que va caure a la primera guerra mundial; treballava a correus i escrivia en el seu temps lliure.

Un llibre
No em ve cap al cap, puc mencionar un escriptor, Wolf von Niebelschütz, o Orhan Pamula.

Una obra pianística perfectament acabada
Hi ha obres que poden estar perfectament creades i no ser bones. El que a mi m’agrada canvia sempre, depens del moment.

Boulez o Schönberg?
Cap. Toco música de tots dos. Conec a Boulez, a Schönberg no, però crec que se semblen bastant. Boulez és un compositor i polític increïblement poderós que no deixa que res s’escapi del seu control; penso que Schönberg també ha degut ser una persona molt difícil i amb molt de poder. No m’agraden les persones que no toleren a la gent que pensa diferent a ells.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!