"Si estàs en la vida actual, és molt difícil no cantar música contemporània"

Ofèlia Roca 24-02-2008

Claudia Schneider

Ens trobem davant d’una cantant realment polifacètica, entre el cant i l'arquitectura, i amb una visió operística oberta al nou món.

Com et vas introduir a la música i al cant?
Des de petita tenia afició a cantar i entre els 14 i 17 anys vaig fer ballet. Ara riuràs, però intentava imitar a Nina Hagen que cantava òpera. Jo soc nascuda a Rodes, i allà era molt aficionada a fer Windsurf, era una windsurfista que cantava. Al mar intentava imitar als cantants d'òpera, i això em va portar a voler aprendre a cantar òpera, sobre tot perquè no sabia com ho feien els cantants per treure aquella veu. Als 18 anys vaig venir a Barcelona a estudiar arquitectura, i un company meu pianista em va dir perquè no feia una prova de veu. Vaig anar a la acadèmia Marshall, hi havia la professora Montserrat Aparici que em va fer una prova de veu, i em va agafar amb el resultat que vaig començar a estudiar cant. Va ser una mica per les ganes d’aprendre i la sort de trobar algú a Barcelona que m'ensenyes.

Que significa per a tu cantar?
Una alliberació, una gran alegria. Quan interpretes una partitura i surts al escenari, és una alliberació.

Ets una cantant polifacètica; passes de cantar recitals a estrenar òperes contemporànies i a cantar òperes de repertori. T'agrada aquesta diversitat de repertori o simplement es la vida que t'ha portat a tot això?
Si estàs en la vida actual, estàs en una vida contemporània, amb lo qual es molt difícil no cantar música contemporània, aquesta es la meva manera d'entendre la música. Jo, pot ser que estigui molt oberta i per això els altres volen que faci contemporani. Em va fer una prova el Carles Santos al any 2000 i pot ser és ell qui m'ha donat la oportunitat de cantar música contemporània. Després a vingut l'Amargos i altres compositors, però crec que soc mes jo que estic interessada en intentar catar-ho tot; i a més en la musica contemporània actual tenim compositors molt bons i s'ha d’aprofitar.

En quin repertori et sents mes còmode vocalment?
El contemporani perquè els compositors ho escriuen expressament per a mi. També el repertori barroc i Alban Berg.

Des de l'any 2000 que col·labores amb Carles Santos. Els seus personatges operístics no nomes son cantants, si no també actors i una mica acròbates. Et sents còmode amb totes aquestes disciplines alhora?
A Ricardo i Elena buscaven una cantant que baixes d’un teló de llagostins enganxada fins baix. A moments es acrobàcia, però de poca intensitat. Ell em veia com una walkiria que baixava del cel i vaig encaixar en aquest personatge. Mes endavant va venir el circ en Sama Samaruck Suck Suck, allà si que vaig fer mes acrobàcia, tenia que tirar-me amb goming al buit i tornava a pujar amb uns elàstics i m'agafava a una barra d'equilibri a dalt... però com jo he fet molt esport físic al ser campiona de Windsurf de Catalunya i d'Espanya, estic molt preparada físicament, l'esport forma part de la meva vida i no em feia por tot això. Ha estat casual que Carles Santos necessités una cantant físicament preparada i que vocalment funciones. A mi m'agrada físicament cansar-me. Quan et canses molt i l'adrenalina i el cos funcionen al cent per cent, gaudeixes molt, i realment t’enganxa aquesta sensació. A mi m'agrada molt cantar i si a sobre m'he de tirar de 10 metres i tinc que girar, encara m'ho passo millor.

Els compositors contemporanis actuals tracten bé a la veu alhora de composar?
Jo diria que si; l'avantatge del compositor actual es que pots parlar amb ell i realment rectificar les notes impossibles. Realment la línea vocal de Monteverdi, Gluck, Bach i Händel crec que tots ells entenien millor les veus a diferencia dels compositors contemporanis que busquen més un efecte sonor, son uns altres pensaments i recursos per fer música. Si només cantes música contemporània potser perdria una mica de línea vocal, el plaer de cantar i de fer una veu gruixuda i càlida.

Com ha sigut la teva trajectòria vocal des dels teus inicis amb Le Nozze di Figaro a l'escola d'òpera de Sabadell fent el Cherubino fins ara i com creus que seguirà evolucionant?
Reconec que la il·lusió per sortir a l'escenari encara la tinc. Jo recordo aquell Cherubino amb molt d¡afecte i amb el fet de disfressar-me de noi, es un personatge que m'encantaria tornar a fer. És un personatge que quan ets mes jove et llences de una manera mes fresca, amb alegria i amb ganes, i ara quan ets mes gran veus que es complicadíssim cantar bé el Cherubino ( joventut divino tesoro) ,vas allà amb una força que és el que està bé de ser jove i que ara a nivell interpretatiu segueixo gaudint com abans. A nivell vocal ara sóc més conscient de la tècnica, potser canto millor ara però era mes valenta abans. Al escoltar la gravació del Cherubino puc dir que la meva evolució de la veu és que, ara la tinc mes feta i m'agradaria que en el meu futur vocal pugui conservar la meva veu de mezzo lleugera. Ara acabo de tenir un fill fa dos mesos i els que em coneixen diuen que tinc la veu una mica mes gran.

Hi ha algun personatge o personatges que t'agradaria fer en especial?
La Dorabella del Cosí fan tutte, el Orfeo de Gluck i l'Octavian de Rosen Cavalier, jo no em veig cantant grans òperes.

I altres obres de repertori divers que voldries abordar?
Em van trucar fa dos setmanes per fer Das lied von der erden de Mahler i m'ho he plantejat ja que m'agradaria cantar Mahler. T'has de començar a estudiar la partitura per veure a on et porta. Ara estic treballant els lieder de Hugo Wolf i a més tinc sort de saber parlar l'alemany perquè els meus pares son alemanys. Amb això si que he notat molt de canvi amb el món del Lied, perquè trobo que amb aquest repertori puc evolucionar més que potser amb el món de l'òpera. Jo he cantat cicles de Lied de Brahms, Schumann i Schubert, ja que amb aquet repertori pots treure molts més els sentiments.

Creus que les noves generacions de cantants estan oberts a la interpretació de les òperes amb uns punts de vista una mica diferents per part dels directors d'escena?
Jo crec que si. Tota la generació nova que puja estan molt oberts; primer perquè no els hi queda un altre remei, jo no crec que tinguis el privilegi de dir que no avui en dia, si et fan pujar un graó ho has de fer. Primerament ets jove i físicament pots fer-ho, si que crec que si un director d'escena li demana a una persona una mica més gran, ja d'una altra generació, és una mica mes difícil que accepti, però a nosaltres crec que ens ha d’agradar una mica de canvi. Jo veig necessari que es combini la tradició amb punts de vista moderns, perquè el públic ja sap com son les produccions clàssiques i es necessari que hagin altres punts de vista, de vegades poden ser millors o pitjors, però això depèn del talent del director.

Com creus que a de ser el futur de l'òpera en els pròxims anys?
Seguirà com ara amb dues línies clares; la tradicional i la contemporània, son cicles, tornes a munt i tornes a baixar. Jo crec que l'òpera encara està evolucionant a nivell tècnic i d'escenari. És una meravella el que esta canviant; els nous materials que es fan servir també ajuden molt a les escenografies actuals. Jo crec que avui en dia l'escenografia es la gran protagonista, ja que començaran a entrar arquitectes, escenògrafs joves i tot el treball que hi ha de llums i vestuari, provoca que estigui canviant molt gràcies a que és un art molt viu. A mi m'agrada molt la revisió de l'antic, o sigui, fer l'antic però amb una visió moderna.

Els teus propers projectes?
Al Liceu tinc un petit paper en Death in Venice de Britten. Estic preparant dos recitals i segueixo amb la gira de Carles Santos amb el Fevor de la perseveranza que anem a Berlin i Paris.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!