"Som un grup molt divers unit per l'amistat i la música"

Gemma Solés 18-03-2010

Bradford Pate, líder dels See Spot

-
El passat 9 d'cctubre del 2009 vàrem tenir l'ocasió d'assistir al concert que els nord-americans See Spot van oferir a la Sala Estraperlo de Badalona amb motiu de la presentació del seu àlbum The Robbery, en el que era la seva primera gira europea. Després del concert vàrem xerrar una estona i avui podem definitivament presentar l'entrevista que ens va fer el seu líder, Bradford Pate, un cop acabada la gira i a mode de balanç.

 

Los Angeles, entre 1990 i 1994. Què porta als vuit membres d'aquesta banda a trobar-se  per crear See Spot? D'on surt el vostre nom?

Érem tots amics a la secundària, on vàrem decidir que seria divertit començar una banda. Cadascú va escollir un instrument per tal d'aprendre'l i vam començar a tocar cançons. Després d'un curt temps com a banda, vàrem descobrir l'Ska 2Tone. Ho vam trobar genial i vam començar a aprendre cançons de Madness, Bad Manners, Selecter i Specials. Tocàvem en moltes festes i encontres, i a la llarga a través d'aquelles cançons varem descobrir els originals. Ens vàrem enamorar completament dels Skatalites i ens vem adonar que aquell era el tipus de música que nosaltres volíem tocar. 

El nom de la banda, See Spot, ve d'un pòster de skateboard de Powell-Peralta amb un gos sobre l'skate. Hi deia "See Spot. See Spot shred. Shred, Spot, shred".

 
Després d'un directe vostre un s'adona de l'amalgama d'estils i influències que teniu. Tot i això, la columna vertebral del vostre so està ben assentada en la música jamaicana. Quines són les bandes i estils que més us han influenciat?

Tens raó, l'espina dorsal està definitivament influenciada per Jamaica. Els Skatalites han estat sempre la influència més gran per la banda en l'estil de la música que toquem. I en tant que bandes locals, Jump With Joey van ser sempre un gran suport pel nostre grup. Tokyo Ska Paradise Orchestra també van inspirar-nos per tocar ska. Ens influencien igualment altres estils, ens agrada mesclar rocksteady, soul, estil de big band, latin, bossa nova i jazz per aconseguir el nostre propi so. Artistes com Stevie Wonder, Louis Prima, The Supersonics, Curtis Mayfield, Horace Silver, Ray Baretto, The Ethiopians, Antonio Carlos Jobim i Dave Brubeck  entre altres han tingut gran pes en el nostre procés de maduració.


Ara que esteu de gira per Europa (per cert, per primera vegada), què sona a la radio de la furgoneta durant les llargues hores de viatge? En què passeu el temps durant els trajectes?

Jajaja. Si! Passem molt de temps a la furgoneta! Potser massa! Hi va haver molta música en el nostre viatge. M'agrada posar grups com Jamiroquai, Brand New Heavies, Steely Dan o Stevie Wonder. Però això només una part del temps. Hi va haver molt de reggae tocat pels nostres baixista (Chiquis) i bateria (Korey). El nostre mànager de la gira, Marco, també va tenir moltes aportacions en el que vàrem sentir, ja que ell feia de conductor! Jeje...

Vam jugar molt al pòquer en aquesta part del viatge i crec que en Tom (el nostre trombonista) va ser-ne el gran guanyador, mentre en Jubal (el saxo tenor) va compartir-hi el triomf. Fet especialment impressionant ja que era la primera vegada que ell jugava.

El nostre altre saxofonista, Brian, va passar-se la major part del temps explorant i fent fotografies, gravant diferents sons i fent vídeos de la gent local. Té un fantàstic metratge.
 
-Trobeu molta diferència entre el públic yanki i l'europeu? Potser és una mica inversemblant comparar-los, ja que en la mateixa Europa la reacció del públic d'una ciutat a l'altre canvia molt. Què opineu del públic europeu? I de l'espanyol en particular?

És veritat, cada ciutat que anàvem era una mica diferent de la següent. M'encanta això dels públics! De quina manera cada ciutat té la seva pròpia personalitat! Vaig gaudir totes les ciutats que vàrem visitar a Europa! Una cosa que tots els públics tenen en comú fora d'Estats Units és que estan més disposats a donar-te una oportunitat. Moltes de les ciutats que vem visitar a Europa no havien sentit parlar gaire sobre nosaltres abans però ens van donar una oportunitat per tocar-los la nostra música i vam deixar cada ciutat amb una bona impressió. Va ser genial!

  
Costa arrancar una banda al principi, vosaltres acabeu d'editar el vostre tercer treball, The Robbery. Podríem dir que abans d'aquest, éreu pràcticament una banda desconeguda fora dels Estats Units o ja havieu ofert concerts fora de les vostres fronteres? Teniu molts fans allà o podem aplicar-vos allò de que "ningú es profeta a la seva terra"?

Bé, suposo que és una mica de cada. Nosaltres hem tingut sempre seguidors a casa nostra (L.A., Califòrnia) i hem viatjat a moltes parts dels Estats Units (New York, Las Vegas, Seattle, Pennsylvania, Hawaï) però no és fins que surt The Robbery que debutem com a banda per sortir fora i viatjar a l'estranger. Des de la realització de The Robbery, vem fer el nostre primer vídeo, vem viatjar a Japó i vem veure augmentar els nostres fans tremendament. Ens hem esforçat en el grup per mostrar la nostra música a tants com sigui possible! Parlant des de la meva experiència, és el moment més gratificant que See Spot hem viscut junts!


El vostre bateria, Korey Horn, ens és familiar, ja que l'hem vist amb Aggrolites, que tenen un gran nombre de fans a la península. També el vostre baixista, Eddie "Chiquis" Lozoya, és membre de la banda de Chris Murray, no és veritat? Amb quines bandes més compartiu músics?

Sí, tenim varis músics que tenen altres bandes! Tots ells tenen molt de talent. En Brian Dixon, en Jessie Wagner i el Korey Horn ja tocaven amb nosaltres quan van començar amb The Aggrolites. El nostre baixista, que era en Jeff Roffredo, ara és el baixista oficial dels Aggrolites. Així que tenim una llarga història conjunta amb els Aggrolites. En Korey ja no toca amb ells i és 100% See Spot!

"Chiquis" Lozoya està amb varis grups excel·lents, com el combo de Chris Murray, The Expanders o Boogaloo Assassins. També és el baixista dels Hepcat.

La resta de la banda també estan ocupats: Charles Farrar (cantant) (Boogaloo Assassins); Wally Caro (guitarista) (Police & Thieves, antigament amb Mobtown); Brian Wallace (saxofonista) (tècnic d'estudi de "Rockwell sounds"; Dub Robot, anteriorment de Mobtwon; I After Hours), Tom Cook (trombonista) (The Debonaires, The Boogaloo Assassins, The Riviers).

La nostra secció de vents també ha tocat amb Tim Armstrong i ha gravat amb Yo Gabba Gabba.


Alguns dels vostres components són hispans, com el mexicà "Chiquis", i no sé si també el cantant, Charles Farrar. Us obre les fronteres aquest fet? Poder cantar alguns temes en castellà com Cuando, Cuando, qué será? us apropa a països com Mèxic o Espanya? Com està el tema de fer gires per Sud-Amèrica?

Si, tenim diferents procedències al grup. En Chiquis i en Wally (guitarrista) tenen herència Mexicana, en Charles, cubana i en Korey, porto-riquenya. Tots ells entenen i/o parlen l'espanyol a diferents nivells. Així que sí, es fa més senzill diversificar i sentir certa fraternitat amb altres països de parla hispana i tocar certes cançons llatines com Cuando cuando. Hem fet aquest tema pel disc de Cal Tjader, que és la nostra banda preferida! I si,  ja hem parlat d'intentar anar a Sud-Amèrica aquest 2010 o 2011!

També en Brian és mig xinès i en Jubal és mig coreà. Així que som un grup molt divers unit per l'amistat i la música.


-Què ha canviat en el vostre so de Who got it? (2004) a The Roberry (2008)?

Who got it? era una col·lecció de música des del 1996 al 2003 i mostrava la nostra progressió com a grup. Crec que The Robbery és l'àlbum més complet que hem fet junts. Va ser totalment un plaer treballar-hi perquè va ser un esforç de tot el grup. Va ser molt gratificant ser part d'un projecte com aquell i em ve un somriure a la cara sempre que l'escolto! The Robbery és un bon aparador de la nostra variació d'estils de música, des d'ska a rocksteady, de latin a jazz, de swing a reggae... hi ha de tot!

Hi ha moltes versions en el vostre repertori?

Ens agrada tocar versions en el set del directe com una manera de tocar quelcom que el públic ja conegui, així també poden cantar! La majoria de vegades no ens agrada de tocar-los nota per nota sinó donar-los la nostra pròpia empremta, tocar-los en el nostre propi estil. Algunes de les versions més populars que fem són Run Joe (Stranger Cole), Pure Imagination (un ska instrumental versionat de la cançó Willy Wonka & The Chocolat Factory), It's Alright (una versió swing-ska d'un tema soul de Curtis Mayfield), i Cuando, Cuando, Que Sera? (una versió en clau latin ska d'un tema latin jazz de Cal Tjader).


De què parlen les vostres lletres i a qui van dirigides?

Les nostres lletres són normalment cançons de desamor i d'amor, que poden ser enteses per qualsevol persona de qualsevol país, per ser sincers. Però també tenim cançons sobre gaudir la música i la vida. La nostra música és optimista i energètica la majoria del temps. Ens agrada que la gent s'ho passi bé!


Quina és la situació legal dels músics a Estats Units? És factible intentar viure de la música, i més concretament de la música jamaicana?

És molt, molt difícil viure només de la música. Alguns membres de la banda toquen en varis grups per a fer prou diners, mentre altres membres de la banda treballen amb altres feines per a poder pagar les despeses. A no ser que siguis molt famós, i tot i així a vegades tampoc es pot, és dur viure de la música jamaicana.

 
Hi ha una onada invasora de bandes nord-americanes aquests dies per Catalunya i la resta de l'Estat: Westbound Train, Chris Murray, The Slackers, vosaltres... Quantes bandes europees de l'estil heu pogut veure a EUA? A què creieu que és deguda la poca projecció musical de les nostres bandes allà?

Fa poc hem vist The Pepper Pots a Los Angeles i ens vàrem quedar molt impressionats. També hem vist Dr-Ring Ding i varem disfrutar-lo molt! També som molt fans de Mr-T-Bone! L'hem vist amb Dave Hillyard & the Rocksteady 7 a Los Angeles i també hem tocat amb ell a la Tokyo Ska Jamboree a Japó! Certament, un músic excel·lent!

Hem trobat molts bons grups durant la nostra gira per Europa i esperem tornar al 2010 per a trobar-ne molts més!

Gràcies per l'interès en la nostra banda i l'entrevista amb nosaltres!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!