"Tinc la sort de rebre encàrrecs de molts països"

Ofèlia Roca 25-02-2008

Hèctor Parra, compositor

Hèctor Parra forma part de la nova generació de compositors contemporanis amb inquietuds artístiques diverses i que esta compromès amb la vida actual que li toca viure, amb el resultat de trobar la seva manera d’expressar la seva expressió artística a traves de la composició.

La teva formació musical:
Vaig estudiar la carrera de composició, piano, i direcció de cors al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amb Carles Guinovart i amb Maria J. Crespo, fantàstica professora de piano. Les classes privades que vaig rebre de David Padrós, em van ajudar molt en trobar el meu propi camí compositiu. El 2002 vaig aterrar a Paris per a realitzar el curs anual de composició i d’informàtica musical de l’IRCAM, on vaig treballar principalment amb Jonathan Harvey, Brian Ferneyhough i Mikhail Malt. La meva visió de l’univers sonor i les seves possibilitats es va ampliar enormement, marcant el meu camí des d’aleshores. Participar activament als tallers de composició de la Jonc (2000), Royaumont (2001), Acanthes (2002 - 2004) i a Takefu (2002), al Japó, ha estat també important per a mi. El 2005 vaig realitzar un post grau amb Michaël Jarrell al Conservatori Ginebra. Arribant amb un llenguatge i una aproximació compositiva força definida des de fa anys, Michaël em va ajudar molt a depurar l’escriptura orquestral així com a plantejar-me més profundament qüestions de claredat i de coherència estructural. Actualment estic realitzant una Tesi Doctoral sobre les interrelacions estructurals entre el ritme musical i el gest físic i visual a la Universitat de Paris VIII sota la direcció d’Horacio Vaggione.

El perquè que t'hagis dedicat a la composició:
Trobo que és la forma d’expressió artística que més em realitza. No ha estat una tria planificada: m’hi he vist abocat!
Durant molts anys em vaig dedicar quasi exclusivament al piano. Tocava principalment repertori romàntic (Chopin, Liszt, Rachmanninoff...i al mateix temps, algunes peces que escrivia per a mi mateix). També he disfrutat enormement pintant i dibuixant (he treballat amb Francesc Miñarro al seu taller de Les Corts, a Barcelona).
Actualment, però, a penes em queda temps per a dedicar-me a aquestes activitats. Inverteixo la major part de les meves forces a compondre. En aquests moments tinc la sort de rebre encàrrecs de molts països i per a formacions molt diverses (Klangforum Wien, Ensemble Intercontemporain, Arditti Quartet, Orquestra Leopoldinum de Wroclaw, Trio Jean Paul...) Cada projecte que m’arriba és per a mi un nou repte, i sovint tinc la sensació que quan començo una nova obra és com si fos la primera. Per a mi, no hi ha diferència entre escriure una obra per encàrrec o fer-la per plaer. Fins ara he pogut amollar els meus desitjos creatius amb els encàrrecs que m’han ofert.
De totes maneres, sento que m’ha ajudat molt i influït positivament en la meva activitat compositiva el fet de treballar amb el color, amb la plasticitat del gest i del traç, amb els pinzells. Penso que, et dediquis al que et dediquis, tot va sedimentant dins teu i nodrint la teva personalitat i activitat creadora.

El teu estil musical:
Crec que no soc la millor persona per a definir la meva pròpia música. En tot cas, puc dir que m’atrauen les altes energies, els xocs polifònics (polifonia de textures instrumentals contrastants) i una certa dramatúrgia sonora encaminada a crear formes temporals expressives i asimètriques. El meu llenguatge, sovint influït pels tractaments informàtics del so, ha evolucionat considerablement els darrers anys: s’ha tornat més abstracte (en el sentit que és més difícil d’identificar una “melodia” o un ritme concret dins d’un teixit instrumental) i amb més tendència polifònica –sobretot des de la composició de la meva primera peça per a orquestra, el 2004. Trobo molt excitant l’aventura de moure’s creativament dins d’una marcada ambigüitat entre altures, ritme, gest i timbre, resultant-ne l’energia sonora el comú denominador. Al mateix temps, intento clarificar al màxim el que vull expressar i com ho faig. Per a mi, el més important és aconseguir una expressivitat autèntica i que enriqueixi al músic que toca al mateix temps que l’oient.

Perquè vius a Paris?
Ara fa sis any vaig venir a viure a Paris amb la meva dona, que és pianista. Ens hi trobem molt bé. Ella treballa com a professora de piano i pianista acompanyant en dos conservatoris i jo col·laboro amb l’IRCAM al mateix temps que viatjo més o menys cada dues setmanes. Tot i que Paris ja no és el principal centre cultural i artístic del món, com ho era ara fa cent anys, és una ciutat increïblement rica i variada - molt estimulant! També és també dura (tant a nivell climàtic com econòmic), extremadament ràpida en el seu ritme intern (pot arribar a ser fatigant!) i molt competitiva a nivell artístic: fornades senceres d’excel•lents artistes hi arriben cada any de totes les parts del planeta.
Tot i que a França és evident que no s’està passant per un bon moment econòmic, i que l’actual govern potser no és el més obert a acollir favorablement noves i agosarades propostes artístiques, no hem d’oblidar que aquí va tenir lloc la revolució francesa ara fa dos segles, i que la veritable riquesa de Paris prové del fet que disposa d’un teixit orgànic que fa possible que cada dia un enorme grup de persones veritablement internacional interactuï fèrtilment. Paris és un veritable bressol per a la cultura universal.

Els teus objectius:
Que visquem on visquem i ens dediquem al que ens dediquem, tant l’Imma -la meva dona- com jo ens puguem desenvolupar humanament i artísticament al màxim de les nostres possibilitats. I que la curiositat no ens abandoni mai!

Que és per tu composar?
Composar per a mi és fer néixer una nova realitat sonora, un univers acústic amb vida pròpia a partir d’unes certes idees, pensaments o elements de base. És teixir el camí –un viatge ple d’alts i baixos, de corbes- entre el que vols expressar i com ho acabes fent. Evidentment el contingut del que vols expressar en un principi pot canviar durant el viatge, i és precisament aquest intercanvi continu entre els diferents estrats i moments del procés creatiu el que acaba conferint organicitat a l’obra. Durant aquest procés, poses en relació elements que pertanyen sovint a móns (escales temporals, materials sonors...) molt diferents. Et veus impulsat a transformar-los, a buscar relacions significatives, a esculpir el material sonor per a crear, en definitiva, una dramatúrgia o una forma eminentment temporal.

La teva manera de treballar al composar la musica:
No tinc una única manera de treballar ni de començar una obra. De vegades és una idea sonora molt concreta (de pocs segons de durada) el que t’impulsa a fer néixer a partir d’ella tota una peça. Però normalment, parteixo de l’escala temporal més gran per anar definint progressivament fins arribar al detall, a la concreció microtemporal. Abans de desenvolupar el procés que et porta a l’escriptura, tens un seguit de “sensacions” estètiques difícils de descriure: sents el “total” però comprimit en pocs segons, evidentment no sents els detalls, sinó més aviat l’arquitectura de “pesos/forces acústiques” que estarà al nucli de la futura obra...

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!