“Senzillament ho fem”

Gerard Cadevall 07-07-2009

Anímic

- Com es forma Anímic i com flueix la vostra història?
Anímic es va formar de manera molt natural. Vàrem anar integrant-nos, a poc a poc, a un projecte que ja tenien el Ferran i la Nuria. Era un projecte sense pretensions, on només volíem expressar i dedicar el nostre temps a alguna cosa en concret. Era una època de cerca per alguns i, sense adonar-nos, vam veure que cada vegada es feia més seriós, ocupava més del nostre temps i creixien les ganes, per part de tots, de tirar endavant amb la música.

- Fa més de 6 anys que vàreu començar a fer música conjuntament i ja porteu 10 discs publicats. Pocs en aquest país ho poden dir… En sou conscients? Quan mireu enrere què hi veieu?
No ho veiem rar, segur que molts músics tenen tan material com nosaltres, el que passa és que la gent fa les coses "ben fetes": no treuen maquetes com discs. Un músic sempre està fent música i nosaltres tot el que fem ho treiem a la llum. Tenim coses publicades que potser altres no s'haguessin atrevit a publicar i que a nosaltres mateixos ens fa vergonya, però és el que som o el que hem estat i això ja no es pot canviar. Mirar enrere em fa sentir orgull per la constància i la paciència que hem tingut. Crec poder dir que encara no ens hem equivocat mai en les decisions que hem pres, i això és molt dir després de 6 anys junts.

- El fet de conviure junts ha contribuït a ser tan prolífics?
Això de conviure junts només es nota en la unió que tenim en les cançons. De fet, treballàvem igual quan no vivíem junts, fins i tot érem més disciplinats. Ens hem conegut d'una altra manera, com una família i això s’ha notat en la maduresa que ha agafat la nostra sonoritat. De fet, els temes d’ara són més compactes, estan més units. Si alguna cosa ens ha ensenyat viure junts és que Anímic no seria Anímic si no estiguéssim tots.

- Des de fora dóna la sensació que sou una banda que viu al marge de tot allò que és comercial i que gaudeix deixant-se endur. És així?
És totalment cert que vivim al marge de tot, però no només d'allò comercial sinó de tot en general. Som molt diferents entre nosaltres, però coincidim en una sola cosa: la música. Ajuntem unes personalitats diverses de forma natural, cap li diu a l'altre el que ha de fer, senzillament ho fem i aquesta crec que és l'essència d’Anímic. Mai hem rebutjat una proposta fos la que fos, només per la curiositat de veure en què es pot convertir si ho fem nosaltres.

- Els diferents egos i maneres de ser han fet que, en ocasions, la vostra obra hagi estat diversa?
Sííí! Sobretot al principi. Com que cadascú feia el que li donava la gana doncs sortien coses, de vegades, molt difícils d'escoltar. Tanmateix, amb la pràctica s'aconsegueix tot. Actualment, seguim fent cadascú el que volem però tot flueix més fàcilment. Això són els anys.

- Què us aporta, musicalment parlant, el fet de viure a peu de Montserrat?
Principalment que és la nostra llar. És on ens sentim còmodes i acollits. En segon lloc està la inspiració. Els llocs sempre t’inspiren coses diferents i això és bonic. Montserrat segueix donant-nos, cada dia, noves idees per a fer cançons. És realment molt tranquil·litzador i reconfortant mirar per la finestra i veure-la allà tan immensa.

- Com composa Anímic?
Doncs de totes les maneres: pot sorgir alguna idea en un assaig i la desenvolupem plegats o que algú vingui amb una cançó, lletra i melodia ja feta. Últimament, al disposar de menys temps, ja acostumem a anar als assaigs amb les cançons més o menys construïdes i preparades perquè els altres ho converteixin en una cançó d’Anímic.

- El tema de la llengua no és una cosa que sembla que us preocupi massa. Feu les cançons pensant en llengua que utilitzareu?
No mai! Quan surt una frase amb la guitarra automàticament s'intueix per a qui serà. Hi ha cançons que fan olor a Louise (jo) i d’altres que fan olor a Ferran. L'idioma per descomptat que no és una cosa rellevant, el que és important és que el cantant s'expressi de veritat i per expressar de veritat un cantant ha de fer servir el seu idioma. Hi ha persones que han crescut amb més d'una llengua i poden triar, però no és el nostre cas. Jo seria incapaç de ser totalment sincera cantant en un altre idioma que no fos l'anglès.

- Sempre heu tingut Internet com la vostra principal via d’expressió. Per què aquesta aposta?
A dia d’avui, és més fàcil aconseguir un e-mail que un telèfon. Els contactes abans s'aconseguien sortint i coneixent gent, en canvi, Anímic no surt massa així que Internet ha estat la nostra salvació! El myspace està sent una cosa genial. Abans per aconseguir concerts havies d'enviar un dossier artístic, aparicions en premsa, un cd, etcètera...ara et demanen l'adreça de myspace i si els hi agrada et truquen.

- Cuideu per igual so i imatge, així com instruments i sonoritats d’ahir amb les d’avui. En aquest sentit, us és difícil trobar un equilibri?
No, la veritat és que tenim la sort de ser tots molt detallistes. La qüestió bàsica és plantejar-nos quina essència té la cançó en si: a què fa olor, on et trasllada...A vegades, alguna cosa et sona vella doncs aleshores cal usar instruments vells; en d’altres, la cançó transmet calor o et transporta a una època càlida doncs és necessari buscar instruments o sons del desert. Es tracta de portar cada cançó al seu món, construir-la des de baix amb els elements que la defineixen. Una cançó no és simplement una melodia i una lletra, té ànima i entorn.

- Com definiríeu, abans que ho facin els altres, el vostre últim viatge sonor: ‘Himalaya’?
Com una etapa més, un altre capítol. Per Anímic ha estat molt important aquest disc ja que ens ha reafirmat com a banda, ja que ens ha ensenyat el que som i el que realment volem ser. Amb el temps hem anat sabent de quina manera volíem fer les coses i Himalaya ens ha servit per esvair aquells petites dubtes que ens quedaven. Himalaya és, sens dubte, el nostre disc més rodó i complert però, per damunt de tot, és el començament de moltes aventures junts.

- Dotze històries que semblen gaudir molt amb molt poca cosa. És una mica la vostra filosofia de treball i l’objectiu final de la vostra feina?
Sí, ho has dit molt bé. Per a nosaltres el més important és viure, gaudir de les petites coses del dia a dia. La música ve després d'això i, en conseqüència, la nostra música sona així: tranquil•la, relaxant i, sobretot, senzilla. De fet, la nostra vida i la nostra música van de la mà i, per tant, la filosofia és la mateixa en tots els aspectes. El que està clar és que no hi ha pressa, cada cosa al seu temps i en el seva justa mesura.

- És difícil viure des de la independència sonora i discogràfica? Us sentiu còmodes amb la llibertat que us aporta aquest fet?
Som massa independents i actius com per estar esperant resposta d'una altra persona. La gent es pensa que és difícil, però és molt més fàcil del que sembla. Nosaltres rebem trucades de discogràfiques que porten anys funcionant per demanar consell sobre alguna cosa; em deixen al•lucinada! Al principi ens van fer alguna oferta, però de seguida vam veure que només acceptaríem ajuda d'algú que ens aportés quelcom més del que nosaltres mateixos podem fer. I això fins ara no ha passat, així que...Tanmateix, el dia que passi estem oberts a qualsevol cosa, la qüestió és créixer com a grup i com a persones. Sentir que controlem el nostre treball, tant a nivell creatiu com econòmic, ens fa ser molt lliures per fer i decidir el que vulguem i quan ho vulguem. Només he de picar a la porta del costat per acabar de prendre una decisió.

- Què és per vosaltres la música?
S’ha convertit en el nostre amor, complicitat i escapament. Ens defineix i ens acompanya diàriament donant una raó a les coses, però tot això sense obsessionar-nos. Com he dit abans el primer és viure. La música és com la teva parella, no has de dependre d'ella sinó deixar que aporti més a la teva vida. Pel que fa el grup abans està l'amistat i després la música. Aquesta filosofia és la nostra i és la que ens ha portat fins aquí. Creiem profundament en ella i en el que ens pot aportar...Per Anímic el més important és fer una cançó que faci que una persona pugui sentir alguna cosa. El nostre viatge musical es va iniciar el dia que va començar Anímic i acabarà el dia que ja no estiguem en aquest món.

Test per sentir més i millor als ANÍMIC

El vostre artista predilecte?
Juanjo: Stevie Wonder
Zuma: Dominic A i el Bosco
Louise: Barbara Dane
Ferran: Nick Drake
Roger: Neil Young
Nuria: Pete Doherty

La vostra cançó preferida?
Juanjo:” Roberta” de Peppino DiCapri
Zuma: “Mediterraneo” de Serrat
Louise: “John Wayne gacy, junior” de Sufjan Stevens
Ferran: “Suzanne” de Leonard Cohen
Roger: “Hotel california” de The Eagles
Nuria: “Ghost love score”de Nightwish

Un disc imprescindible?
Juanjo: ‘Pet sounds’ de Beach Boys
Zuma: ‘London calling’ de The Clash
Louise: qualsevol grans èxits de Marvin Gaye
Ferran: I les sargantanes al sol del petit de cal eril
Roger: ‘Loveless’ de My Bloody Valentine
Nuria: ‘Nevermind’ de Nirvana

Una troballa musical que hagueu fet darrerament?
Juanjo: Telex
Zuma: Linda perhacs
Louise: Bon Iver
Ferran: Bon Iver
Roger: Meneo y mujeres
Nuria: Oliva trencada

Una peça sonora que us emocioni?
Juanjo: ‘Aarabesco’ de Tomita
Zuma: ‘Gymnopedia’ de Satie
Louise: el disc sencer “()” de Sigur Ros
Ferran: La banda sonora original de ‘Solo en casa’
Roger: L’himne de la Champions
Nuria: La banda sonora de Harry Potter

Una cançó que us alegri?
Juanjo: Greenhill zone, Sonic
Zuma: ‘Bluegirl’ de Adam Green
Louise: ‘Get the rythem’ de Johnny Cash
Ferran: ‘Little boxes’ de Pete Seeger
Roger: ‘Wondering alone’ de Belle and Sebastian
Nuria: ‘Sol’ de Joan Miquel Oliver

Amb quin músic us agradaria compartir escenari?
Juanjo: JJ Perrey
Zuma: Warren elis
Louise: Dayna Kurtz
Ferran: Akron Family
Roger: Kevin Sheilds
Nuria: Tortoise

Un instrument que us apassioni?
Juanjo: Omnichord, Mellotron
Zuma: Vibràfon
Louise: La veu
Ferran: La guitarra acústica
Roger: Bateria/guitarra
Nuria: Violoncel

Un llibre que us hagi marcat?
Juanjo: ‘Trece escalones’
Zuma: ‘Sin noticias’
Louise: ‘The BFG’
Ferran: ‘Els llebretons es fan grans’
Roger: ‘Mecanoscrit del segon origen’
Nuria: ‘La plaça del diamant’

Una pel·lícula que no pugueu oblidar?
Juanjo: ‘Milagro en Milán’
Zuma: ‘El resplandor’
Louise: ‘Pulp fiction’
Ferran: ‘Regreso al futuro’ (les tres)
Roger: ‘Los cazafantasmas’
Nuria: ‘Dràcula’

Un viatge somniat?
Juanjo: Al planeta papaya
Zuma: Ruta gastronòmica pel pol nord
Louise: La volta al món am el meu marit i la meva filla.
Ferran: La volta al món amb la meva dona i la meva filla-
Roger: USA
Nuria: Ruta en cotxe pels EUA

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!