Zoltán Kocsis

Màrius McGuinness 18-01-2007

Director de l'Orquestra Filharmònica Nacional d'Hongria

Nascut a Budapest l'any 1952, Zoltán Kocsis va començar a tocar el piano quan tenia cinc anys. L'any 1963 va ingressar a l'Escola de Música Béla Bartók per estudiar piano i composició, i el 1968 va entrar a l'Acadèmia de Música Ferenc Liszt, on va ser alumne de Pál Kadosa i Ferenc Rados. Va saltar a la fama internacional amb divuit anys, quan va guanyar el Concurs Internacional Beethoven de la Ràdio Hongaresa, i ràpidament va començar una brillant carrera com a solista. Va ser convidat a actuar per tot Europa, l'Amèrica del Nord, l'Amèrica del Sud i Àsia. L'any 1977 Sviatoslav Richter va convidar-lo a actuar al seu festival de França i tots dos pianistes hi van oferir diversos recitals junts.
Ha actuat amb les millors orquestres del món, entre les quals s'inclouen la Filharmònica de Berlín, la Royal Philharmonic, la Filharmònica de Viena, la Chicago Symphony i la San Francisco Orchestra. Ha actuat també als festivals internacionals més prestigiosos: a Edimburg, París, Tours, Lucerna, Salzburg, Praga i Menton, i ha estat dirigit per directors de la categoria de Claudio Abbado, Christoph von Dohnányi, Edo de Waart, Charles Mackerras, Lovro von Matacic, Charles Dutoit, Herbert Blomstedt i Michael Tilson Thomas.
La tardor de l'any 1997 va ser nomenat director musical de l'Orquestra Filharmònica Nacional d'Hongria (abans anomenada Orquestra Simfònica de l'Estat Hongarès). Com a conseqüència d'aquest nomenament el repertori de la formació s'ha ampliat considerablement i ha fet l'estrena mundial de diverses obres. Recentment, Zoltán Kocsis ha estat de gira amb l'Orquestra Filharmònica Nacional d'Hongria, com a director i solista, per nombrosos països europeus, pels Estats Units i pel Japó.


Per què creu que el llenguatge de Bartók encara costa tan d'assimilar entre bona part del públic?
Crec que el fet que el públic ho accepti no és especialment rellevant per que el públic en definitiva accepta el que nosaltres, els intèrprets, li oferim. Bartók, és cert, en alguns països no es considera com un compositor de música clàssica però en d'altres sí. S'ha d'acceptar el fet que durant el segle XX tres compositors radicalment moderns com Schoenberg, Stravinsky i Bartók van esdevenir compositors clàssics. Tot i això diria que l'obra de Schoenberg es massa reduïda com per considerar-lo un compositor de música clàssica com a tal, per que els seus canvis a nivell estilístic varen ser molt més radicals que en els casos de Bartók i Stravinsky que van produir-se de manera molt més subtil i gradual. Amb tot, mentre intentaven renovar els seus estils o llenguatges, la seva innovació va xocar molt a les audiències i aquest xoc encara es manté en molts casos. Però, és molt curiós: darrerament he tocat a Itàlia la Sonata per a piano de Bartok diverses vegades i, desprès de l'impacte i de la sorpresa inicials, sobretot desprès d'haver escoltat una sonata de Schubert, crec que l'audiència l'accepta perquè ha estat l'obra més exitosa i aclamada d'aquests concerts

Com concebia Bartok la seva música per a piano?
No hem d'oblidar que Bartók volia ser concertista i va haver de tocar moltes obres de Liszt, per exemple, encara que no sé si coneixia les darreres obres d'aquest. Tot i això, crec que la seva escriptura pianística prové, en primer lloc de l'escriptura lisztiana i desprès, a mesura que va canviar l'estil va composar molta més musica no concebuda exclusivament des de l'instrument.

La relació de la música folklòrica amb la música clàssica a Hongria es molt més intensa que en d'altres països. Com es percep la influència del folklore en l'obra d'autors com Bartók?
En el cas de Bartok més que introduir elements del folklore exclusivament hongarès eren elements del folklore dels països de l'est per que aquells països s'influencien mútuament de tal manera que pots sentir un tema hongarès en la música romanesa o a la inversa. Les tradicions musicals d'aquells països estan prou barrejades com per ser una influència destacada en un compositor com Bartók que va considerar tota la música folklòrica dels països de l'est com un tot d'on ell podia extreure'n idees musicals. D'altra banda, científicament, tot s'ha d'ordenar per la manera tan especial com ell utilitza aquesta música folklòrica de l'Europa de l'est fins al punt que puc afirmar que no l'utilitza sinó que la seva música està impregnada per naturalesa d'elements de la música popular de l'est i d'altres regions com Turquia o d'altres països àrabs. Sabia que Bartók parlava turc i àrab? Parlava vuit llengües.

La generació de pianistes hongaresos a la que pertany té una aproximació molt articulada, percussiva a la música de Bartok...
Bé, sí. Però, recordo que una vegada el meu professor, que va ser alumne de Bartók, va posar-me un exemple a aquest respecte: el que probablement es la més percussiva de les obres de tota la seva musica, el segon moviment de la Sonata per a piano, el mateix Bartók va dir que s'havia de tocar amb sentimentalisme. És a dir: sí, aquesta aproximació percussiva es vertadera, però ho és si l'apliques d'una manera natural i no en fas una demostració, perquè és una característica de la pròpia música. Però no tan sols de la música per a piano, també alguns quartets de corda com el tercer o el quart són absolutament percussius, directes diria, però, d'altra banda estan replets de relacions originals entre les notes que Bartók era l'únic que podia posar en pràctica. És a dir, si no pretens demostrar res amb aquest estil percussiu es l'ideal per a interpretar la seva música i jo no vull demostrar res amb la música de Bartók

És a dir que el perill és que si busques aquest efecte percussiu pots caure en l'efectisme...
Exacte, però tampoc el pots ignorar i aquest és un dels problemes amb la interpretació de la música de Bartók. Imaginem algú a qui no li agrada aquest punt de vista percussiu de la música de Bartók i intenta tractar-la com música clàssica incloent-la en els cànons de la tradició musical europea. Això seria erroni perquè la musica de Bartók es veuria privada d'un dels seus elements essencials. Un altre aspecte fonamental per poder tocar Bartók com cal és tenir present la música folklòrica i escoltar música folklòrica. Bartók mateix va escriure sobre aquest aspecte. Després tenim l'aspecte referent a l'estricte disciplina del metrònom. Ell era molt meticulós amb aquest aspecte fins al punt que fins i tot supervisava recreacions de les seves obres tot i que molts dels seus contemporanis deien que la seva concepció metronòmica era incorrecta. Però jo no ho crec. De fet, considero que Bartók s'hauria de tocar així. Per que si vols tocar bé a Bartók has de d'assumir aquesta disciplina metronòmica per què en el fons amb aquesta disciplina pots dir moltes més coses essencials que amb les indicacions italianes del tempo.

Creu que l'especialització en un repertori concret o limitat es una elecció conservadora o una garantia d'èxit?
Si t'especialitzes, d'una banda és bo per que aprofundeixes en un cert material, però d'altra banda la gran música sempre hi és i si realment m'interessa quelcom molt ho faig a consciència, però, d'altra banda no em vull privar d'altres estils. També és veritat que si estàs involucrat amb un compositor amb qui t'hi sents molt identificat intentes ser-li molt fidel. Per exemple, com a director i com a pianista he interpretat quasi totes les obres de Rachmaninov. Però en el meu cas jo no em considero un músic especialitzat.

Desprès de l'enorme dispersió de tendències estilístiques i creatives de la música durant segle XX cap a on creu que tendeix la creació musical, vostè que té un evident compromís amb aquesta?
És molt difícil de predir. El que li no crec és que retornem a una tendència única com a l'època de Bach, això no és dolent en absolut. Perquè les idees musicals poden ser reprimides per barreres estilístiques i si no existeixen aquestes barreres els creadors poden crear amb molta més llibertat.

Parlem d'un problema actual: el del públic i la música contemporània. La pedagogia musical no té, en general, un compromís amb la musica contemporània i això fa que molts estudiants i futurs intèrprets (no tots) no s'hi identifiquin i no la toquin i, si no hi ha aquest compromís per part dels intèrprets per part del públic encara menys...
Sí, i aquells festivals que es dediquen a la música contemporània com Aix-en-Provence, o d'altres, són més aviat circuits tancats. Crec que molts compositors ara s'obren cap a estils més convencionals. Per exemple, les darreres obres de Ligeti són molt conservadores i segurament això ajuda amb el públic. Una cosa és segura: si la música no és sincera el públic ho percep.

Que entén per música sincera?
Li posaré un exemple. L'obra de Kurtag que toco, Jatetok, quan l'he tocada a les audiències d'Itàlia, que és un exemple de públic que no aprecia especialment la música contemporània, aquest estava en complet en silenci durant la meva interpretació perquè crec que van percebre que era quelcom especial. Hi ha un fet cert i és que el públic acceptarà la música contemporània si aquesta és de qualitat.

Sí, però hi ha certa música contemporània que no ho és...
Si, ho sé i aquesta és una música que enganya. Miri, aquest es un aspecte complex però jo crec que, amb tot, la creació musical no desapareixerà i ho crec fermament.

Tinc entès que hi van haver dos intèrprets, Glenn Gould i Sviatoslav Richter, que van influir-lo molt en els seus anys de formació. En quins aspectes?
No només van ser aquests dos, però, sí, ells van ser molt influents per a la nostra generació. Richer va venir a Budapest el 1954 i pràcticament va tornar-hi cada any i vàrem poder sentir-lo moltes vegades. De Gould només en sentíem les gravacions. Recordo la primera vegada que vaig sentir Gould interpretant Bach i pensar que era molt nou i diferent. Però un cop m'hi vaig acostumar i vaig tocar a la seva manera, és a dir, amb aquella plasticitat i amb una aproximació polifònica, vaig saber apreciar el seu art.

Hauria estat interessant escoltar a Gould tocar Bartók...
Sí, però a ell no li agradava ja que per a ell el contrapunt era el més important i per això preferia a Saint-Säens que a Debussy o Richard Strauss que molts dels seus contemporanis. Això també explica perquè no li agradava Chopin o perquè pensava que Schoenberg era millor compositor que Bartók o Stravinsky.

Crec que va ser Gould qui va dir que per ser un bon intèrpret havies de tenir una ment de compositor. Hi està d'acord?
Absolutament. Per exemple, Liszt no hauria estat un grandiós pianista si no hagués estat compositor. En el meu cas faig moltes altres coses apart de tocar el piano com composar, orquestrar o dirigir. Crec que mantenir viva la creativitat és essencial.

En aquest concert del Palau dedica quasi tota una part a Liszt. Quina importància creu que va tenir Liszt en l'evolució de la música occidental?
Crec que Liszt és molt més important que el que la majoria de la gent es pensa. En primer lloc, molts estils es poden originar en Liszt i crec que molts compositors estaven sota la influència del seu estil: per exemple, Dvorak, Mahler, Rachmaninov, Wagner, Richard Strauss, Bartók o Debussy. Crec que es inadequat i superficial dir que Liszt té un parell de bones de composicions però la majoria es dolent. Es veritat que va deixar molta música intranscendent darrera seu i no era un compositor tant reflexiu com per exemple ho era Brahms, que va destruir tots els seus stektchos. Crec que Liszt no pensava en la posteritat i tan sols va preocupar-se per viure intensament la seva època. D'altra banda crec que les seves millors composicions son molt més que influents. Obres com la Sonata en si menor, una obra mestra o els Concerts per piano i d'altres peces breus que he descobert recentment i que no es toquen quasi mai perquè la llàstima és que sempre es toca el mateix: les Rapsòdies, els Estudis Transcendentals i la Sonata en si menor. Però té obres vertaderament innovadores, especialment les del darrer període com l'Impromptu en Fa sostingut Major, que és absolutament Rachmaninov però que esta escrit dècades abans que Rachmaninov nasqués com a músic; o també els Valsos Oublieés que són absolutament la música del futur; fins i tot Les jeaux d'eau a la ville d'Est es pur Debussy.

Com confecciona els seus recitals, com per exemple aquest del Palau?
En aquest cas concret moltes de les obres tenen en comú la tonalitat de mi, tan major com menor: les Sonates de Beethoven i Schubert estan en mi menor i la de Bartók en mi major. També hi ha d'altres obres en aquesta tonalitat com la Rapsòdia hongaresa nº5 i d'altres de les peces breus de Liszt.

L'obra de Kurtag que interpreta al Palau, Jatekok, és obra innovadora i peculiar en molts aspectes, com la notació i la recerca de certes sonoritats. Creu que es imprescindible per a un pianista desenvolupar una tècnica específica per interpretar certes obres contemporànies?
No realment. En el cas de Kurtag si vols tocar la seva música de manera idiomàtica has d'aprendre el seu llenguatge que no es simple. Resulta més fàcil per nosaltres, els seus alumnes perquè hem après directament d'ell i coneixem les seves idees. Però com a notació musical no es gaire assequible i crec que amb el temps serà cada vegada més complicat tocar la seva musica perquè ara la seva presencia ens ajuda i inspira, però em pregunto que serà d'aquesta musica d'aquí a 50 anys. No sé pas si el seu idioma sobreviurà.

Que en pensa del sistema pedagògic de Kodaly i Bartok tan difós i aplicat a desenes de països a partir de la dècada dels 50? Encara està en vigor?
Sí, crec que esta en bona salut i crec que aquest mètode ha ajudat a moltes generacions d'estudiants al iniciar-se. Ara mateix no és l'obligatori a Hongria però crec que el tornaria a reimplantar, perquè, d'entre les seves virtuts, la principal és que el resultat es produeix al començament mateix de l'estudi

El pas de solista a la direcció d'orquestra sembla l'inevitable en molts pianistes. A que creu que es deu aquesta transició?
Bé, crec que en molts casos un primer pas per introduir-te a la direcció es fer-ho dirigint alguns concerts per a piano i orquestra i crec que alguns pianistes van descobrir que alguns concerts per a piano no necessiten director, concretament fins al Concert núm. 4 de Beethoven. Però això es pot considerar dirigir? Bé, no realment, es tracta més aviat de donar instruccions, perquè l'orquestra pot tocar aquestes obres sense director

Com es va produir en el seu cas?
Jo em vaig introduir a la direcció dirigint grups de música contemporània a Budapest i crec recordar que la meva primera activitat com a director va ser dirigir una obra de cambra de Schoenberg que necessitava d'un director. Al cap d'uns anys vaig fundar la Budapest Festival Orchestra i vaig anar adquirint experiència gradualment fins que vaig fer-me càrrec de la Orquestra Filharmònica Nacional d'Hongria. Fins i tot avui dia encara dirigeixo des de el piano. Però es molt estrany que sembli cada vegada em costa més dirigir des de el piano. Es una situació cada vegada més aliena

En aquests casos, creu imprescindible la necessitat d'una tècnica de direcció d'orquestra o basar-se més en d'altres aspectes com la maduresa i l'experiència?
Be, és evident que existeix una tècnica de direcció d'orquestra com existeix una tècnica de piano, però els elements tècnics haurien de provenir sempre de la música i, en el meu cas, a part del fet de que vaig tenir uns professors fantàstics, alguns elements tècnics els he descobert jo mateix, també en direcció. Tard o d'hora acabes trobant quins gestos i moviments són els més efectius per a l'orquestra i a quins moviments reaccionarà i en funció d'això els utilitzes, conscient o inconscientment. El cert, però, és que si no prové de les teves idees musicals, no hi ha tècnica que t'ajudi.

Per al programa del mes de maig a L'Auditori hi ha inclòs una obra que s'escolta molt rarament de Richard Strauss, la Simfonia Alpina.
Bé, no hi ha dubte que arriba un punt en el que Strauss es repeteix a ell mateix però crec que pel que fa referència al tractament polifònic i formal es una absoluta obra mestra tot i que molta gent diu, erròniament segons el meu punt de vista, que és avorrida. Jo no la hi trobo en absolut.

Quina presència hi té la música del segle XX en la programació de la seva orquestra?
Miri, el meu darrer repertori a Budapest va estar dedicat a Schoenberg, Berg, Webern. Vàrem ser la primera orquestra a Hongria que vàrem interpretar els Gürrelieder de Schoenberg i també interpretem amb regularitat obres orquestrals d'aquest compositor i d'altres, inclòs obres meves. Toquem pràcticament de tot.

Agraïm a Ibercàmera la col·laboració per la realització d'aquesta entrevista.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!