BBC Music Guides

26-01-2007

Guies de Schubert, Mozart, Bruckner, Monteverdi, Beethoven, Brahms, Berlioz, Debussy, Haydn, Schumann i Dvorak
Idea Books

Benvinguda l’edició d’aquestes BBC Music Guides traduïdes al castellà que fins ara tan sols s’havien pogut trobar en l’edició original en anglès. En aquestes guies es fa un anàlisis general de l’evolució del gènere proposat dins de la producció de l’autor, amb exemples, la gènesi de cadascuna de les obres i el context històric en el que van ser concebudes. En el seu moment les BBC Guides varen ser tot un best-seller a Anglaterra, país en que van ser editades originàriament ja fa vora 3 dècades. En un format reduït, d’extensió precisa i concisa, la sèrie consta de 12 volums i inclou en l’apartat del gènere orquestral inclous el següents títols: "La música orquestral" de Debussy, en la que David Cox que fa un repàs cronològic a tota l’obra orquestral del fundador de l'impressionisme musical; les "Simfonies de Haydn" pel musicòleg britànic H.C. Robbins-Landon, tota una autoritat en l’estudi de l’obra d’aquest autor; les "Simfonies de Beethoven", en un anàlisis molt sui generis del musicòleg britànic Robert Simpson; les "Simfonies i els Concerts" d'Antonin Dvorak que s’encarrega d’analitzar el prestigiós crític britànic Robert Layton; "La música orquestral de Berlioz", en el que Hugh Macdonald analitza a banda d’obres tan populars com la Simfonia Fantàstica rareses com Les Francs Juges o Waverley; els "Concerts per a piano" de Mozart en la que Philip Radcliffe realitza un minuciós i incisiu anàlisis a les obres del gènere en que Mozart va pràcticament crear; les “Simfonies de Bruckner”, a càrrec de Philip Barford que dedica un capítol imprescindible a exposar la problemàtica respecte la qüestió de les diverses edicions d’aquestes obres. Completen la col•lecció cinc títols d’altres gèneres no orquestrals. En dos d’aquests, J. A. Westrup i Ivor Keys repassen la música de cambra de Schubert i Brahms, respectivament, mentre que Dennis Matthews i Joan Chisell analitzen, en els dos volums de major extensió, la música per a piano de Brahms i del seu contemporani Robert Schumann. Finalment, l’únic volum dedicat a un compositor no clàssic o romàntic és el de “Madrigals” de Monteverdi, que analitza Denis Arnold.

És recomanable, que no imprescindible, que per extreure el màxim rendiment a aquestes guies, ideal per iniciar una profundització en qualsevol dels onze compositors que les componen, el lector disposi de les partitures, ja que el recurs de citar certs passatges de la partitura sol ser força habitual.
El llenguatge sol ser força planer i entenedor per al melòman i, per descomptat, per l’estudiant de música, a qui recomanem fervorosament la seva adquisició per ampliar la formació d’anàlisis d’una manera amena i alhora que molt profitosa.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!