La musicologia al servei de la pròpia música

Josep Pascual 20-04-2012

¿Qué es la música? de Carl Dalhaus & Hans Heinrich Eggebrecht

Acantilado, 2012

-Amb un cert retard ens arriba la traducció d'un llibre esplèndid que es centra en la música mateixa, no en autors ni en estètiques ni en altres consideracions més o menys habituals en el treball musicològic sinó en allò que entenem per música. La pregunta que planteja el títol és crucial, cabdal per desenvolupar tota un argumentació que serveixi per il·lustrar diversos aspectes relacionats amb el concepte de música. És a dir, el llibre no pretén en cap moment donar resposta a la pregunta que planteja - recordem que més que grans respostes hi ha grans preguntes, i les preguntes generen debat i investigació mentre que les respostes, massa sovint, són concloents -  sinó que parteix de la possibilitat de respondre-la per anar descabdellant tot un reguitzell de reflexions suggestives al voltant del fet musical. Les reflexions ens menen per viaranys fascinants al voltant d'allò que entenem per musical i allò que entenem per extramusical, per la distinció entre música bona i dolenta, pels conceptes de música antiga i música nova, per la bellesa, pel programatisme, per la relació entre text i música, per la música en el temps, per la música com a expressió matemàtica, com a expressió artística, etcètera. Els dos autors responen cadascuna de les preguntes un darrera de l'altre, de la mateixa manera que cada epígraf plantejat és objecte de la seva reflexió també a dues veus, com aportant dos punts de vista que, sovint, són coincidents. Fins i tot en un dels capítols hi ha una mena de diàleg entre tots dos prou estimulant. L'origen germànic dels autors és prou evident tot i que no cauen en un eurocentrisme superficial sinó que encaren sense falsos prejudicis però també sense expressar en cap moment cap mena de dogmatisme els problemes plantejats des d'una perspectiva que els hi és - com a nosaltres - propera. A més, el fet que en alemany no existeixi el plural per a la veu "música" és objecte de profundes reflexions, de la mateixa manera que també ho és el fet que en determinades cultures on la música és important no existeixi la diferenciació entre musical i extramusical en no existir una denominació satisfactòria i autosuficient d'allò que entenem per música. Els autors parteixen de la base que la música, per ser analitzada, cal veure-la des d'una perspectiva històrica, i això és fonamental, és la base de les seves reflexions. Però més enllà de la pura especulació - de vegades certament densa i amb evidents lligams amb la filosofia -  els autors ens ofereixen algunes conclusions de gran interès que podem o no compartir però sobre la formulació i rigorosa defensa i argumentació no ens queda més que treure'ns el barret.  No és un llibre de lectura fàcil però és innegablement fascinant i ens convida a reflexionar, sobretot al voltant de la música com quelcom que es desenvolupa no només en el temps - la música, per llurs característiques, és fonamentalment temps - sinó en la història. Quan els autors ens parlen de la forma, d'aspectes tan estimulants com reflexionar al voltant de la lectura de les partitures i de l'audició relacionant-ho amb la percepció del temps, del caràcter de la música com a art, llenguatge i ciència... en definitiva, quan contextualitzen determinats aspectes musicals amb reflexions d'abast filosòfic i fan que la lectura sigui absolutament vivencial gràcies a la seva capacitat de complicitat amb el lector, ens trobem impulsats vers un viatge enriquidor per allò que entenem per música i que, probablement, un cop llegit aquest llibre, ho entendrem amb major riquesa.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!